De l'illa de Java, a Indonèsia, en diuen a manta coses vinculades a la mística. I ja sabem que, quan es tracta de mística, s'hi ha de creure o no creure-hi, perquè en aquests casos, a la veritat, no se li falta, però potser tampoc es diu tota. Tot i així més enllà de la mística hi ha una certesa gran com una cabana de volta de dos pisos: hi fan el millor cafè del món i ho van descobrir de casualitat. Resulta que sota l'ocupació holandesa els terratinents del cafè no en permetien el consum propi, i s'havien de conformar amb el que extreien d'entre les caguerades de la civeta, un animaló que es menja el fruit del cafè madur i l'extreu, en forma de gra, després d'un procés de fermentació als intestins. Quin regal del cel! O del cul, en aquest cas. Afeccionats com som a l'escatologia, els catalans, ja és estrany que no ens hagi passat a nosaltres això. Ni amb el cafè, ni amb l'oli. Es veu que, el d'Argània, també té un procés similar al cafè de les civetes de Java. En aquest cas, però, surt del darrere d'unes cabres malabaristes.