Opinió
Jordi Esteller

Jordi Esteller

Ser verds o no ser

Davant les injustícies que ens assetgen diàriament, la llista de reaccions possibles és llarga però trista: callar i aguantar, cagar-nos en tot... i aguantar, dedicar tota la nostra vida a canviar les coses en un esforç probablement fútil i frustrant, passar de tot i mirar de no pensar-hi gaire perquè la vida són quatre dies i no val la pena passar-los emprenyat... Amb aquest panorama, els problemes de salut que pateix el planeta, grans febrades sobretot, poden ser fins i tot un consol: que peti la Terra en mil bocins d'una vegada i s'acabi tot aquest absurd. Però si, com a bons éssers vius, l'instint de supervivència ha fet que encara no tireu la tovallola, alguna coseta per canviar les coses sí que es pot fer. En concret, últimament està agafant embranzida una alternativa a les grans companyies elèctriques capitanejades per Endesa, la seva mafiosa forma d'encarir els preus i les seves portes giratòries que n'omplen els consells directius d'expolítics sense escrúpols, que consideren que encara no ens han fotut prou calés. A Catalunya tenim una cooperativa elèctrica que promou la producció i la comercialització d'energia 100% verda, obtinguda a través de fonts renovables com el sol o el vent, igual que una nova companyia espanyola de nom ben cordial (i això per citar només els dos casos de més èxit). Les seves armes més potents: una comunicació planera i directa amb el client, probablement no exempta d'un cert postureig, però infinitament preferible a l'encarcarament deshumanitzat de les companyies clàssiques, i les facilitats que ofereixen per gestionar el canvi de contracte. Un canvi que jo us recomano de totes totes: no notareu cap gran diferència en l'import de les factures, però estareu allargant una mica la vida del planeta, mentre la vidorra dels encorbatats elèctrics... bé, continua, però almenys no a costa vostra. Petites misèries, però que són el més semblant a un triomf al qual ara mateix podem aspirar.