Als nous models de comerç de proximitat i ecològics que pretenen dur un valor afegit ens hi incorporen també el paisatge. Ens volen dir que amb el sol fet de consumir el seu producte també s'hi incorpora llur protecció paisatgística. Alimentem l'esperit quan viatgem i el paisatge ens encaterina, ens enlluerna o fins i tot ens deixa bocabadats. Cal reconèixer que a hom li fa il·lusió que el que ens entra pels ulls i ens genera bones vibracions perduri en el temps. Si aquest fet va lligat al compromís que se'ns ofereix a través de la compra o consum d'un producte o bé de la zona per on hem passat i on hem badat, la cosa ja quasi ratlla la perfecció.

Aquest relat té cops amagats, de vegades no tot el que veiem és el que realment té valor en si mateix, o senzillament no ho veiem tot, cal passar de la ullera macro a la micro, per tal de veure i tenir activats els filtres corresponents per arribar al moll de l'os.

A les Garrigues, per exemple, temes que se suposa que volen generar progrés o un futur econòmic millor, si no estan ben travats, poden comportar tot el contrari, si més no, correm el risc de perdre l'estratègia de vendre paisatge. Les concentracions parcel·làries i els sistemes de reg, si no s'implanten sota aquest prisma de protegir aquest paisatge que volem incorporar al nostre producte ens poden produir l'efecte contrari. Grans finques, sense turons, sense els marges de pedra o alzines emblemàtiques, que tenen una funció de protecció de la biodiversitat, amb construccions per al reg gens harmonitzades en la plasticitat del paisatgística.

El nostre paisatge, la nostra fauna cinegètica i la protegida corren el risc de malmetre's conjuntament amb el potent projecte de fer viable la incorporació d'aquest bé o producte de consum que volem comercialitzar amb aquest valor afegit per tal de diferenciar-nos de la resta. En resum, ens cal urgentment una Carta del Paisatge i la incorporació de les seves pautes en les llicències municipals i autonòmiques de llurs administracions.