Més enllà d'aquest posicionament teòric, també és útil esmentar aquelles perspectives que fan visible una realitat social en la qual, a partir dels anys vuitanta, persones i col·lectivitats protagonitzen un fenomen de reapropiació política del patrimoni. És en aquestes darreres dècades quan la reivindicació del patrimoni esdevé cada vegada més una reivindicació d'un dret col·lectiu que representa totes les persones i no tant una eina de manipulació de la societat. La imposició de l'homogeneïtzació cultural comporta, com a resposta, la reivindicació d'una diversitat cultural i identitària que troba en el patrimoni la materialització dels seus referents simbòlics. 
Marta Farré i Ribas. Col·leccionistes dels oblits: una mirada plural al patrimoni (Garrigues). (2016: 52)

Arreu on vaig porto el llibre de la Marta Farré sota el braç, mai me l'oblido. He fet meves les seves paraules, les porto dins al cap i dins al cor, integrades i assimilades com a pròpies. En aquest sentit, fa més de dos anys que col·lecciono intervencions en què acabo brandant aquesta obra com a estendard, com a penó de batalla, com a escut d'armes. Aquestes dues últimes setmanes l'he hagut de menester, amb molt bona acollida, en dues ocasions prou ressenyables. En primer lloc, durant les diverses sessions de Curset de Formació i Interpretació del Patrimoni a les Garrigues i Segrià Sec, que "pretén capacitar a professionals de diferents disciplines interessats a professionalitzar-se en la interpretació i guiatge", a les quals assisteixo com a alumne. En segon lloc, a la reunió de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), "un servei de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) que pretén fomentar la recerca aplicada i la difusió del patrimoni etnològic mitjançant el treball en xarxa amb les altres entitats i grups existents" al país, a la qual vaig assistir com a membre de la nova Junta del Centre d'Estudis de les Garrigues (CEG). Ambdues vegades, ple de satisfacció, he pogut observar com el gruix dels assistents s'afanyaven per tal d'apuntar títol i autora, preguntant fins i tot l'editorial, després d'una recomanació tan vehement i entusiasta.

Col·leccionistes dels oblits, juntament amb els treballs de la gran Susana Narotzky (El conreu de l'olivera i la producció de l'oli: condicionants tecnològics i organització del treball a les Garrigues. L'Avennç, 1988; Trabajo, ayuda y cuidado. Organización doméstica y reproducción social en Cervià de les Garrigues. UAB, 1991), constitueixen les dos contribucions més reeixides a la realitat comarcal provinents de l'antropologia. Ara bé, l'anàlisi de Marta Farré és radicalment actual i la seva lectura resulta imprescindible per entendre els reptes relatius a la qüestió patrimonial, tant material com immaterial, a curt, mitjà i llarg termini:

Davant els riscos de deteriorament de l'entorn i la identitat, es donen respostes que generalment actuen en l'àmbit local i en defensa de béns molt específics, fent esclatar definitivament tota restricció en la definició de patrimoni: ja no es tracta d'una selecció d'elements atemporals i intocables, «sinó d'una selecció d'aquells elements que són valuosos per construir la identitat i la dignitat d'una comunitat» (2016: 53).