Sí, insistim amb el tema de la carretera N-240, perquè aquest octubre han passat coses que ens resulten incomprensibles. El dia 9, el ministre de Foment es mostrava obert a valorar seriosament l'allargament de la desviació de camions fins a Lleida, una mesura que, més enllà dels percentatges de bonificació del peatge o de si és més impopular o menys dins el gremi, tothom té clar que contribueix a reduir significativament el nombre d'accidents. En això coincideixen l'exconseller Rull, el conseller Calvet, l'antic govern espanyol del PP, l'actual del PSOE i tota la resta de partits. I tots coincideixen, també, en una altra cosa: el tram més conflictiu de l'N-240 és entre les Borges i Lleida, és on hi ha més trànsit i més accidents. Per tant, dos i dos són quatre, no? És de suposar que desviar els camions també en aquest tram faria baixar els accidents. Com sabeu, aquesta no és la solució ideal que sempre ha defensat la nostra entitat, que des de l'any 2012 insisteix en el rescat de l'autopista AP-2. Com que els nostres polítics no hi han posat la banya, en el rescat, no sembla una mesura d'aplicació immediata, i més si tenim en compte el suposat alliberament del peatge anunciat per l'any 2021. Mentre, per tant, cal pensar en solucions temporals i el ministre va obrir la porta a la desviació de camions fins a Lleida. Incomprensiblement, la Generalitat s'ha posat a xiular i ha fet com si sentís ploure. El conseller Calvet, com l'alcalde Enric Mir i portaveu de Prou morts, parlen de desdoblament, però de mesures immediates no en proposen cap, a part de l'ocurrència de la gratuïtat als residents, inaplicable i a la que ningú ha fet cas. L'alcalde va exigint el projecte d'obres però, mentre, la carretera continua igual o pitjor. Quan parlem de reduir els accidents, doncs, de què estem parlant? O potser és que hi ha qui parla d'altres coses?