Toquen campanes de festa major, alegria grossa, perquè la tècnica de la pedra seca forma part de la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. I algú es pot pensar que això salvarà tots els marges o espones, cabanes de volta... dels nostres termes. Llanceu el lliri i com més lluny millor.

Tot aquest patrimoni es va crear per pura necessitat en unes circumstàncies socioeconòmiques que ja no existeixen. És possible -i necessari- conservar algun d'aquests elements, els més representatius o aquells als quals es pugui donar alguns nous usos. La resta, la immensa majoria, estan destinats a desaparèixer per manca d'utilitat, de recursos econòmics i de prou gent que en conegui la tècnica constructora. I donar la culpa d'això als pobres propietaris supervivents és, gairebé sempre, un disbarat.

Ara, ja podeu apedregar-me... marges de pedra seca caient n'hi ha de sobres!