En diverses ocasions SomGarrigues s'ha fet ressò, en reportatges o articles d'opinió, d'un dels problemes més greus que al meu entendre pateixen la nostra comarca, que no és altre que el despoblament i l'envelliment de la població.

És cert que aquest fenomen fa anys que es dona d'una manera constant i inexorable, però en els darrers anys es constata una acceleració que ens porta a considerar unes causes diferents d'aquelles a les quals tradicionalment atribuíem el problema.

Durant els anys de la industrialització del país i de la modernització de l'agricultura, l'èxode del món rural a la ciutat fou constant i considerable. En canvi, a partir dels anys 80 del segle passat es va notar un estancament de l'emigració i, fins hi tot, una certa recuperació que va durar, amb l'arribada d'emigrants d'altres països, fins a la primera dècada del segle actual.

Ara el gran problema ja no són les migracions, sinó la caiguda demogràfica provocada per l'envelliment de la població i les altres taxes de mortalitat i per la baixa natalitat, fet que genera un decreixement vegetatiu que s'accelerarà exponencialment durant els propers anys.

Les dades ja les coneixem i la possible evolució demogràfica de les Garrigues, també. És cert que aquestes projeccions moltes vegades no es compleixen perquè és impossible controlar totes les variables que hi influeixen, però si descomptem les Borges i Juneda, en els altres municipis de la comarca la reducció mitjana podria arribar al 50 % en els propers 30 anys.

Ja sabem que aquest és un problema general que afecta altres comarques catalanes, moltes zones de l'interior d'Espanya i també d'altres països europeus. Però això no és cap consol i ens obliga a pensar solucions, no només per atendre i donar serveis a la gent gran que tenim, ja que aquesta és la part més fàcil, sinó per atacar les causes profundes del problema.

L'atracció de les ciutats i de la costa és imparable. La població del món es torna cada vegada més urbana i es desplaça cap als litorals. En contra de les teories que propugnaven un retorn a la ruralia i a la naturalesa dels anys 70 i 80, avui es produeix un nou fenomen de centrificació que no és altre que el retorn a les ciutats de molts habitants que n'havien sortit. Moltes empreses canvien les seves seus, situades al centre de les ciutats, per la perifèria. Disposen així de més espai i estacionaments i els edificis del centre es converteixen en habitatges. Abans molts treballadors qualificats d'aquestes empreses o corporacions entraven cada dia a treballar a la ciutat perquè vivien fora, ara en surten perquè hi han tornat a viure. Això provoca un encariment dels habitatges i dels lloguers a les grans urbs i, en canvi, una menysvaloració en els territoris interiors.

El problema del despoblament del món rural ja no és tant la manca d'ocupació, encara que hi falten treballs qualificats, sinó de la impossibilitat de competir en serveis amb les ciutats. Actualment pagesos i ramaders que continuen treballant al seu poble viuen a la ciutat perquè tenen més facilitats en els estudis dels seus fills o més oportunitats d'oci, de lleure o de serveis social i culturals.

Contra aquesta tendència és molt difícil lluitar si no es fan polítiques actives contra aquestes inèrcies i per retenir els sectors més dinàmics dels pobles rurals a les seves localitats mitjançant no solament una millora en les comunicacions, els serveis i l'ocupació, sinó amb ajudes directes a l'habitatge dels joves i al foment de l'autoocupació, una fiscalitat específica per al món rural, la descentralització real de l'administració, la instal·lació gratuïta a tots els municipis de les xarxes TIC, el foment i promoció del turisme i, sobretot, generant una nova cultura de la ruralitat, que li retorni prestigi i la vinculi als nous valors ambientals, hàbits saludables, consum de proximitat i responsable, l'estalvi energètic...

Els nous ajuntaments i Consell Comarcal haurien de pensar-hi una mica més i actuar-hi de manera urgent.