Opinió
Anton Bundó

Anton Bundó

L'aire que respirem

En els estudis del batxillerat, quan es parlava de l'atmosfera, se'ns explicava poca cosa de la capa d'ozó atmosfèric i de l'ozó troposfèric. Sabíem que animals i plantes per viure necessiten l'aire.

L'últim Som (n. 509) tracta de la contaminació de l'aire que respirem a les Garrigues amb dades contrastades, sense alarmismes. Advertint d'episodis greus de superació del llindar que es considera acceptable per a la salut; essent els més vulnerables els nadons, els infants, les embarassades i la gent gran amb problemes respiratoris i de cor.

La formació d'ozó troposfèric es deu a la presència d'òxids de nitrogen i de compostos orgànics volàtils. Pot arribar a nivells de concentració perillosa per a la salut quan s'hi afegeixen altres factors com una alta radiació solar i les emissions produïdes en la combustió dels vehicles, les calefaccions i la indústria.

No és a les nostres mans modificar les altes radiacions solars i l'escassetat de vents del territori de les Garrigues. Però sí que podem reduir l'emissió de partícules volàtils i del diòxid de carboni.

Depèn de nosaltres el volum d'emissió de contaminants dels vehicles. Per exemple, som dels qui deixen engegat el motor del cotxe, tractor o bus quan està aturat?

Depèn de nosaltres fer queixa pública sostinguda de les vulneracions dels límits de les emissions de contaminants per part de la indústria, siguin oliasses, termosolar, assecatge d'alfals, assecatge de purins cremant derivats de residus sobretot urbans (una cooperativa de ramaders del porcí d'Almenar tracta els purins sense cremar residus i ven els fertilitzants generats en el procés).

La idea de cremar residus hauria de fer posar vermells els qui ho proposen, els qui ho defensen i l'Administració que ho autoritza.