Opinió
Joan Teixidó Pau

Joan Teixidó Pau

Una crònica bruta de Lleida

Fa més de deu anys que visc a Lleida. De tots aquests anys, ara és quan la veig més bruta. Deixadesa pels carrers i també deixadesa cívica. La brutícia s'acumula en cantonades i es veu en parcs infantils plens de boquetes de tabac i llaunes de cervesa. La deixadesa cívica s'escolta en crits a les tantes de la matinada, en patinets de dos tripulants sense casc esquivant a tota velocitat persones pels carrers i en agressions i atracaments a l'ordre del dia. Alguns contenidors, amb el porta a porta, estan a arrebossar de merda, al costat d'electrodomèstics vells i matalassos. Ara la Paeria ha decidit tímidament començar a multar, coneixedora que molts sancionats difícilment podran assumir cap multa, i ha plantat unes bases de conductes cíviques, com l'ordenança de patinets. I el resultat? Doncs els que poden pagar la multa ho compleixen, i els que no, no. Lleida està bruta. Tant que a les portes d'un col·legi s'hi pot contemplar l'escena de tres persones fumant crac o, dos carrers més enllà, trobar-ne un amb una agulla penjant. O potser tot això no és brutícia i som a les portes d'un nou adveniment metropolità que desconec, que també podria ser.