Les festes nadalenques ja estan tocant a les portes de les nostres llars. Són festes assenyalades i hi ha molta gent que les viu amb molta devoció. Ja sigui des del punt de vista tradicional, fent cagar el tió als nets, per exemple; altres ho viuen des d'un caire més espiritual; altres, evidentment, més religiós, i els que ho viuen de forma més ludicofestiva, amb els regals, els amics invisibles… Sempre hi ha, però, aquells que el dia de Nadal, pròpiament, el tenen assenyalat al calendari amb un color diferent, és el dia gran de les festes, el que marca l'autèntic esperit nadalenc.

Aquest dia és innegociable i indestriable. L'esperen amb candeletes, amb delit. És el dia més important de l'any i per fer-ho més evident conviden tota la família, que està repartida arreu, al tradicional dinar. En aquest, presentaran les millors estovalles, un menjar generós i abundant, una casa lluent per tots quatre costats, i el més important, la nova parella a conèixer. Per a ells, Nadal és com aquella tornada d'una cançó de l'Ovidi Montllor que diu: "Deixa't anar, dona't tot tu". S'imaginen un dia de Nadal que durarà anys! Però de vegades no pensen amb els possibles imponderables.

La mare, ai la mare!, la primera a arribar, amb les tietes. Ho ha de revisar tot. Ha de donar el seu vistiplau. El dinar, abans el cuinava ella. Ara ha quedat en un segon pla, la parella del seu fill ocupa la casa pairal. Sempre li ha de trobar un però. La recança, tanmateix, és mútua. Arriben les germanes. La gran viu a Suïssa. Feia uns quants anys que no es veien. L'alegria és majúscula. Per fi coneixerien la seva parella. Però després de tants anys, ja no és un noi del qual recordava vagament el seu nom. Ara arriba casada amb una dona i amb una filla adoptada. L'amfitrió comença a perdre l'oremus, no entén res. La trobada tradicional del Nadal se'n va en orris per moments.

La petita resideix a la capital. Ella és més aviat bleda, massa permissiva, flonja, allunyada de la realitat dels negocis del seu marit. Diguem-ho clarament, enganyada per les seves activitats pecuniàries no gaire lícites (per ser políticament correctes), però que té una bona posició social gràcies a aquest. Un cunyat amb el qual, el nostre protagonista, preocupat per tal que tot sigui perfecte, no hi té gens de bona sintonia des de fa anys, però el dia de Nadal s'ho val per tenir tota la família reunida.

Amb tot aquest panorama comença el dinar. I a banda de recitar els típics poemes de Nadal i donar els regals pertinents, el to de les converses comença a pujar. Massa anys separats i sense saber res els uns i els altres. I allí surt tot. Una perquè és lesbiana, l'altre perquè és un proxeneta, un fill que ja comença a fumar porros (per no dir altres substàncies), i la parella del nostre protagonista, el pal de paller de la nova vida de l'amfitrió del gran dinar familiar de Nadal, resulta que està amb ell per interès i no per amor.

I el pare de tots plegats? Doncs resulta que abandonat en un geriàtric feia anys, va morir sense que ningú l'anés a veure i sense que pràcticament ningú sabés aquest desenllaç. En fi, un dia de Nadal que durarà anys, però no d'aquesta manera! Bon Nadal i bones festes a tothom! Gràcies SdT.