Quan el coronavirus ens va deixar a tots tancats a casa sense poder estar amb parents, amics ni coneguts que no convivien amb nosaltres, vam trobar la manera de tenir-nos més a prop amb la tecnologia. Escoles, universitats i moltes empreses van continuar, amb esforç i adaptacions, el seu curs normal. 

Realment ja feia anys que estàvem intensificant la nostra convivència amb els dispositius i les xarxes, arribant al punt d'estar diàriament 2, 3, 4 o fins i tot més hores amb els nostres mòbils i tauletes, a banda dels que passem moltes hores davant l'ordinador per feina o estudis.

La setmana passada, a Ponent hi va haver un tall de telecomunicacions durant més de 12 hores. No ens podíem trucar, escriure, interactuar per xarxes, etc. Tota la realitat era la que teníem físicament al voltant en cada moment del dia. Em va encantar tornar a dir "quedem a tal hora a tal lloc" com quan tenia 12 anys i quedava amb algun amic al sortir de l'escola, tot i que en aquest cas era en sortir de treballar. Vaig sentir que estava més a prop dels que tenia al costat perquè no hi havia res ni ningú a l'altra banda del mòbil que ens cridés l'atenció.

Al seu dia, la tecnologia ens va apropar als que estan lluny, però realment, durant el dia a dia, tanta pantalla ens fa estar més lluny dels que tenim a prop. Canviem-ho; tant nosaltres com els del nostre entorn ho agrairan.