En l'imaginari col·lectiu de moltes societats que reben persones nouvingudes, es tendeix a establir una relació causal entre immigració i delinqüència. Aquesta percepció negativa no es limita a la seguretat, sinó que s'estén a l'àmbit econòmic i cultural. Així, el debat públic sobre la immigració està ple de soroll mediàtic, prejudicis i informació distorsionada, associant erròniament l'arribada d'immigrants amb més criminalitat.

Però, què en diu la ciència? En els darrers 40 anys, nombroses investigacions criminològiques han conclòs que no només no hi ha una relació causal entre immigració i criminalitat, sinó que sovint la presència d'immigrants s'associa amb una reducció de la delinqüència. Hom es preguntarà: "com és possible si les estadístiques oficials mostren una aparent sobrerepresentació d'estrangers en registres policials i penitenciaris?" L'anàlisi detallada indica que aquesta distorsió es deu a diversos factors: d'una banda, factors sociodemogràfics (les variables més vinculades a la delinqüència són la situació socioeconòmica, el gènere i l'edat); d'altra banda, factors urbanístics i residencials (les condicions socials i la conflictivitat preexistent d'un barri influeixen en la criminalitat); a més, cal considerar la selectivitat del sistema penal i les pràctiques policials.

Si analitzem els índexs de criminalitat a Catalunya mitjançant una perspectiva longitudinal, veurem que la taxa de criminalitat s'ha reduït un 1% entre el 2000 i el 2021, mentre que en el mateix període, el nombre d'estrangers s'ha multiplicat per 7. Les dades d'estats com Espanya o Estats Units corroboren aquesta tendència. Per tant, per reduir la criminalitat, cal desviar l'atenció i centrar-se en discursos punitius sobre una població a la qual es relaciona, sense confirmació científica, amb la delinqüència? O caldria realitzar una avaluació de polítiques públiques d'intervenció en certes àrees conflictives?