“Si venen aquí, que s'adaptin." "No volen integrar-se." Són frases que encara sentim sovint i que, tot i semblar inofensives, amaguen un racisme subtil que justifica l'exclusió. Fa poc, a les Borges Blanques, la Coordinadora Coloma Seró va participar en la Festa del Corder, una celebració molt significativa del calendari musulmà. S'hi va anar amb respecte i ganes d'aproximar-nos. Però sabem que un gest puntual no és suficient. Fa falta teixir espais on les comunitats es trobin, es coneguin i creïn vincles. A Sudanell, fa temps que es treballa en aquesta direcció.

El projecte Català per la Inclusió, impulsat des de la base per l'associació Lo Portal, ofereix classes de català per a adults amb servei de conciliació familiar, parelles lingüístiques, suport jurídic i activitats culturals compartides. És un exemple viu de com la inclusió no passa només perquè "ells s'adaptin", sinó perquè obrim la porta i diem: "vine". La voluntat d'integrar-se hi era: només calia un espai d'acollida i oportunitats per fer-ho possible. Per exemple, un jove malià que participa al projecte ajuda, amb molt de gust, un padrí del poble amb el seu hort. També hi ha el cas d'una veïna romanesa que, després d'anys al poble sense parlar amb ningú, assegura que les classes de català li van canviar la vida: va a tots els actes que s'hi organitzen i se sent una veïna més. O una mare marroquina, que explica que des que hi va, no hi ha dia que no l'aturin pel carrer per preguntar-li per la canalla.

A molts pobles de les Garrigues, veiem comunitats encara separades, sense compartir espais ni vida quotidiana. La inclusió real comença amb un gest senzill però imprescindible: convidar. Obrir la porta i estendre la mà amb sinceritat. Revisar privilegis, qüestionar prejudicis. Cal caminar decididament en aquesta direcció per una integració real.