Segurament, "pau" deu ser la paraula més dita i oïda dels darrers temps -i ara més que mai- en tots els mitjans orals i escrits. De fet, i donades les circumstàncies, se'n parla tothora, malauradament i difícil, aparellada a la guerra; com si ella sola, la pau, no pogués tenir ni gaudir d'una entitat o existència pròpies. En aquest punt, confesso que sempre se m'ha fet inconcebible, difícil d'entendre fins i tot contextualitzat, quan Flavi Vegesi veia la pau com una finalitat de la guerra i encara més quan Fauvelet de Bourrienne la feia moment propici per al conflicte. Potser és que ambdues són una d'aquelles dualitats inherents, com un binomi indestriable, de l'essència humana o una herència d'un quefer inequívoc i maldestre davant el desacord. 

Dels molts conflictes encesos, sigui per proximitat geopolítica o per qüestions humanitàries, Ucraïna i Gaza han esdevingut la mostra paradigmàtica del difícil equilibri econòmic, social, estratègic, territorial i, àdhuc ideològic i diplomàtic, posem per cas, de la nostra quotidianitat. Són, aquestes, dues realitats diferents, amb rerefons distints i amb anàlisis ben diverses de les causes llurs. Les conseqüències, però, han estat similars: genocidi i anorreament, desplaçaments, destrucció... tot evidenciant, per una banda, la inoperància i la dubtosa credibilitat de les institucions globals en l'intent de fer mans i mànigues per no acabar de trencar l'statu quo de les ja molt esquerdades relacions internacionals. I sí; arriben algunes reaccions, tard i a deshora; tímides, a voltes simbòliques i maquillades per donar aquella bona imatge que reclama la ciutadania. 

Per l'altra, la pretesa ambició d'un nou equilibri mundial i homogeneïtat política. Rere seu, només soc capaç de veure-hi els interessos i els interessats; l'explotació de béns i de recursos; un nou esclavatge i l'obsessió patriòtica; les corporacions industrials i financeres que, com voltors famolencs, són a punt de llençar i prémer amb les seves urpes el tros més gran en una mena de Monopoly fet a la seva mida. La guerra, ja es veu, no és gratuïta. I la pau tampoc. Si vis pacem, para pacem, com Gandhi, deia Prosper Enfantin. Llàstima que ja no se'ls escolti.