Aquest estiu vàrem commemorar, a Cervià, el 40è aniversari de l'obertura de les piscines municipals. Era l'1 de juliol de 1985 quan, en un temps relativament rècord, quatre mesos i escaig, i pel mòdic pressupost de 13 milions i mig de pessetes -el preu final fou d'algun milió més-, s'obriren les portes del recinte i a un gran somni anhelat des de feia anys.
A Cervià, però, ja havia funcionat una altra piscina de gestió municipal uns anys enrere, això sí, en aquell cas era en terreny privat. El propietari era Josep M. Rué Rubió. L'any 1970, l'Ajuntament d'aleshores es va plantejar la possibilitat de poder utilitzar la instal·lació per al poble. Amb el vistiplau del propietari es feren una sèrie de petites inversions econòmiques, per part del consistori, com l'adequació de l'espai o la construcció d'uns modests vestidors. Així el primer bany obert es produí el 18 de juliol de 1970, ara ja de gestió municipal i amb el preu de 5 pessetes l'entrada.
L'administració del recinte per part de l'ens local durà fins a l'estiu de 1976, l'últim de bany i ja en precari. S'havia de fer obres per esmenar les deficiències estructurals, però el més important era solucionar el tema de la salubritat en relació amb la cloració de l'aigua, sanitat hi va posar mà. Total, que les inversions que s'havien de fer, es van desestimar per qüestions econòmiques i la piscina quedà inutilitzada per al bany públic.
Gairebé deu anys després, el somni es feu realitat, el consistori encapçalat per Josep M. Rué Tost ho feu possible. Si a l'estiu del 85 s'obriren, la inauguració oficial d'aquestes no es produí fins al 14 de desembre de 1985, en plena collita d'olives i amb un fred que pelava. Tots els assistents i tot el seguici presidencial ho remataren amb el destapament de la placa inaugural. L'encarregat de fer-la fou el M.H. President de la Generalitat Jordi Pujol. Moltes anècdotes d'aquell dia, molts guardaespatlles, molts periodistes, i notícia emesa al TN Migdia. Per cert, també s'aprofità la presència del president Pujol per posar la primera pedra a les noves escoles municipals. Avui el somni continua obert cada estiu, que és l'important. La placa i el president han passat a una altra vida.