Perdó, potser no toca fer servir uns mots de la cançó La gent que estimo d'Oques Grasses per parlar d'una realitat comarcal.

És possible no fer cas de mig miler de professionals de la sanitat que han signat un manifest contra el projecte de Nova Tracjusa de Juneda? Què ha passat amb les quasi 30 alcaldies de les Garrigues, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i la Noguera, que han signat un manifest en contra d'aquesta planta? Què se n'ha fet de la proposta de consulta a la població? 

Ens és igual que el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya ens digui que "el dimensionat de la planta supera amb escreix el volum de generació de residus de la zona, no considerant el principi de proximitat en la gestió dels residus"? I tot per donar solució al tractament de poc menys d'un 25% del purins que es generen a la zona.

Si l'objectiu de la planta és treballar l'economia circular amb l'aprofitament dels elements de rebuig, com ara residus urbans, com és que tindrà una dependència de residus externs? "Nova Tracjusa podrà tractar fins a 45.000 tones que és 13 vegades superior a la quantitat de residus de la fracció resta de la comarca que van a dipòsit controlat (3.344,55 tones ARC2023)" i no passa res? 

I què passa amb els riscos inherents que comporta la generació d'energia a partir de residus? Per què les administracions no decideixen implantar un model de gestió de purins que se centri en les necessitats no només econòmiques del sector sinó també de la seva població, de manera que impulsi una economia veritablement circular? En referència al purins i als residus urbans tenim exempt les d'èxit de línies alternatives que ja funcionen a Catalunya. 

Millor viure en el món paral·lel que ens ofereix la cultura i la filantropia per denunciar que vivim entre el miracle i el desastre!