Estiu (masculí): "Estació de l'any, entre la primavera i la tardor, que, a l'hemisferi nord, comença el 21 de juny, al solstici d'estiu, i acaba el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i a l'hemisferi sud comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març". Aquesta és, segons el diccionari, la definició de l'època de l'any que comença aquest mes. Tot i que, en general, podríem trobar mil definicions més que descriurien millor aquesta estació, això sí, des d'una perspectiva més personal i interpretativa. Si diem que "és quan fa més calor, tenim dies llarguíssims, nits sense dormir, vacances i piscina, i pobles amb més vida", també funcionaria, no? I aquí està el quid de la qüestió. 

Tot i que Ponent és la zona de Catalunya amb menys establiments turístics, i les Garrigues, de les comarques amb menys densitat també, les segones residències dels pobles s'omplen a l'estiu. Venen a desconnectar, a gaudir, a tenir unes vacances de 10. Benvinguts i benvingudes siguin, però no tothom per igual. Mentre n'hi ha que venen i porten una vida més o menys tranquil·la i respectuosa amb els que hi vivim tot l'any, d'altres venen sense horaris ni hores, i amb la idea que "com que estic al poble, tot s'hi val". I això no és així.

Valdria la pena recordar que els pobles vius els mantenen els que hi viuen tot l'any. I en aquest sentit, és importantíssim que les propostes (iniciatives, activitats...) que sorgeixin siguin pensades per a ells i elles. De vegades, ens enlluernem, i això provoca pensar més en els de fora de casa que en els de dins. Obrir les portes i sumar gent sempre és bonic i agradable, i tots i totes entenem que a l'estiu l'alegria i la gresca hi és més sovint, però volem que el nostre estiu a casa sigui amb respecte. De la mateixa manera que ho voldrien si fos al revés, no?