Un any més hem completat una volta al sol i, com des de fa gairebé quaranta-dos anys, en breu em traslladaré a Maials per passar-hi l'estiu. Sempre m'he resistit a dir-li "segona residència". Per mi, la casa de Maials és tan casa meva com la de Lleida. Al cap i a la fi, hi he passat regularment dos mesos cada any durant pràcticament tota la meva vida. He vist més postes de sol des de la terrassa de Maials que des de qualsevol altre lloc del món.

Parlem sovint del canvi climàtic a través de gràfiques, registres històrics i informes científics, i grans titulars de premsa. Tot això està molt bé, però la majoria de nosaltres no necessitem consultar les temperatures dels últims cent anys per adonar-nos que alguna cosa està canviant. Ho notem a la pell.

Aquest any, finalment, ens hem vist obligats a instal·lar aire condicionat a casa. Una decisió que fa només uns anys hauria semblat absurda. De petit recordo sortir de casa amb una jaqueta a les nits d'estiu. També recordo quan la canalla era petita i dormíem amb les finestres obertes. Moltes nits em despertava de matinada perquè havia entrat fresca i havia d'anar tancant finestres una per una.

Això ja fa temps que no passa. Ara les tardes acaben inevitablement a la piscina, el ventilador treballa hores extres i les nits es fan llargues buscant una postura fresca al llit. La garbinada continua existint, però ja no té aquella capacitat gairebé màgica de refrescar els carrers i les cases com abans. 

Els nostres pobles havien estat durant dècades un refugi climàtic nocturn. Quan a Lleida la calor era insuportable, a Maials encara es podia dormir amb llençol. Avui aquesta diferència s'ha reduït molt. Les anomenades nits tropicals, aquelles en què el termòmetre no baixa dels vint graus, són cada vegada més freqüents. I la sensació és que l'estiu s'ha allargat almenys un mes més del que recordàvem.

Sigui com sigui, d'aquí a pocs dies tornaré a instal·lar-me a Maials amb la mateixa il·lusió de sempre per passar un altre estiu a casa, fent petar la xerrada al carrer, buscant una ombra impossible a les tres de la tarda i comprovant que la cervesa continua sent freda... encara que les nits ja no ho siguin tant.