El setembre del 2018, quan encara no feia un any del referèndum i els dirigents independentistes del moment estaven a la presó o a l'exili, el fotoperiodista Jordi Borràs va omplir el Pavelló de l'Oli de les Borges amb la presentació del llibre Dies que duraran anys. Borràs, amb una llarga trajectòria de militància independentista, havia dedicat quasi tota la seva vida professional a radiografiar l'extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya i era molt respectat en l'independentisme per fer aquesta tasca, sovint plena de riscos per a la seva integritat.

Avui, gent que es diu independentista l'ha agafat contra Borràs. Ell continua fent la seva feina, documentar i analitzar l'extrema dreta, però a alguns no els agrada que també posi el focus en l'extrema dreta catalana. Fins i tot fan mofa de l'agressió que va patir aquell mateix 2018 per part d'un policia espanyol. Diu molt de l'honradesa política i de les afinitats d'aquesta gent, moltes vegades amagada rere comptes anònims.

Els periodistes, els mitjans de comunicació, el feminisme i els partits polítics -en especial la CUP- són els nous bocs expiatoris d'un segment de la població que va quedar molt frustrada amb el desenllaç del Procés. Han emprès una croada virulenta que, igual que aplaudeix l'agressió espanyolista a Jordi Borràs, ataca i assenyala de manera furibunda els periodistes del Grup Barnils, l'únic col·lectiu sobiranista del gremi, mentre totes les manipulacions de pseudomitjans espanyolistes i feixistes els passen per alt. Novament, diu molt del costat de qui estan.

Res de tot això és casual. El ramat segueix, amb el cap a terra, però els pastors saben molt bé el camí que transiten. Compleixen fil per randa l'agenda de les elits tecnoreaccionàries mundials, molt lluny de qualsevol procés autodeterminista i democràtic que necessiten nacions com la nostra.