En el meu article de debut, plantejaré un dels temes que darrerament més em preocupen. I és així perquè estic en aquella edat en què això de quedar-se a viure al poble o marxar comença a ser tema de conversa habitual al cafè o quan trobo coneguts d’altres pobles de la comarca, també de la meva quinta... un reguitzell de pros i contres enfrontats, que porten a uns i altres a prendre una decisió, ja sigui volguda o més o menys a contracor. Abans d’ahir, un politòleg de renom m’explicava que planteja tots els projectes de desenvolupament local a partir de 2 eixos: l’habitatge i la feina. De seguida vaig pensar que potser no cal ser politòleg per arribar a aquesta conclusió i que no fou per aquella pensada que s’ha guanyat el renom. Sigui com sigui, el fet de tenir o no la feina al poble és un factor determinant per escollir el lloc on viure. Altres factors, com el fet de viure en un poble que disposi de serveis (consulta mèdica, proximitat d’un CAP amb recursos, escola, escola bressol, botigues...), que sigui actiu i estigui cohesionat (no barallat), segur que ajuden a decidir si el dissabte al matí el jovent de la meva edat passeja pel poble mirant els solars erms i cases buides o van a una immobiliària de Lleida. I és que això de fixar la gent al territori, i més en una comarca amb uns índex d’envelliment i sobreenvelliment com les Garrigues, ha de ser un tema prioritari per a aquells que creiem en el futur dels nostres pobles. Ara que molts partits polítics estan confeccionant els seus programes electorals de cara a les eleccions municipals, potser seria bo que tinguessin en compte tots aquests factors col·laterals que resulten decisius a l’hora de fer que el jovent es quedi al seu poble; i, al mateix temps, promoure actuacions en matèria d’habitatge (no necessàriament cares). Establir sistemes d’informació actualitzats (llistats de cases de lloguer, en venda, solars edificables...) i fer-ne difusió (he donat un cop d’ull a les webs dels ajuntaments i són un desert en la matèria), reduccions en l’impost derivat del permís d’obres per a joves o exempcions en altres serveis vinculades al fet de quedar-se a viure al poble podrien ser un bon punt de partida.