Quan arriba l’estiu, els humans fem talment com els ocells quan la llum comença a fer-se present. Ells, amb el bec, es pentinen les plomes, alcen el coll donant la benvinguda a un nou dia i alcen el vol, ufanosos, contents. Nosaltres, els humans, olorem amb l’estiu el temps d’oci, el començament d’un parèntesi merescut, d’un període per badar, un espai miraculós per dedicar a la família, als amics, en fi, per compartir al cent per cent amb la gent que estimem. Un dels períodes més importants de l’any que esperem amb delit. Tot i la calor, tot i que quan arriben els mesos calents els pobles de la Mediterrània estan banyats per un sol rabiós i la roba ens pesa i se’ns fa feixuc caminar pels carrer amples, les ombres ens regalen la seva millor cara. La cara que defugim, que evitem durant els mesos d’hivern. L’estiu és el temps dels pobles petits. Treure la cadira al carrer i prendre la fresca sota el paraigua d’una bona conversa. Temps de deixar apagades les televisions, d’abandonar els ordinadors i de fer callar els mòbils. Temps de parlar de tu a tu, sense presses, lentament, mimant els detalls, les relacions personals, d’abraçar i de ser abraçats. Temps per menjar mastegant lentament els aliments, mimant les sobretaules i les migdiades. Ai, les migdiades, les enyorades migdiades de la nostra infantesa, qui les pogués recuperar! Tot i que l’estiu no és igual per a tothom i que per a molts és el temps de més treball, la fruita no espera i cal collir-la. Certament l’olor de mandra envaeix tots els racons mentals de la nostra societat.

L’estiu convida a viatjar, a veure món. A voltes, però, sovint viatgem molt lluny, a països desconeguts que estan a milers de quilòmetres, com més desconeguts i llunyans, millor (es veu que la desconeixença els fa més atractius), oblidant que al costat de casa, gairebé a tocar, hi ha veritables joies que mai no hem visitat. I la comarca de les Garrigues és un niu de veritables meravelles: els carrers empedrats d’algunes viles (com els del Vilosell), el castell de la Floresta del segle XII o els museus de l’oli, com el de l’ecomuseu de la Pobla de Cérvoles i el de Castelldans, que té, a més a més, una bona exposició d’eines del món d’abans, de la vida rural que els nostres avis van viure. Visiteu els Vilars d’Arbeca, si us plau! I us semblarà que us traslladeu a l’edat del ferro. I si voleu viatjar més enrere en el temps, caldrà que aneu direcció a l’Albagés i, a un quilòmetre del Cogul, trobareu les pintures rupestres de la Roca dels Moros, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO, l’art rupestre en estat pur. I aprofiteu per menjar en els llocs que els camins us aniran descobrint. Bon estiu!