En Ramon Mateu de Bellaguarda té 89 anys, a punt de fer els 90. El seu besnet Sergi, que és juncosà, tot just ha complert les dues setmanes. El primer és el patriarca d'una família llarga, que entre fills, nets i besnets ja arriba als 18 membres de sang. El segon, és l'últim fruit d'aquest arbre genealògic singular arrelat a Bellaguarda i amb empelts a Juncosa i a Sarroca. A Ca la Roser, tot són homes. En Ramon i la seva dona Roser van tenir quatre fills: l'Enric, l'Ignasi, el Josep Maria i l'Eugeni. A l'hora de tenir canalla, tots quatre van tenir més nens amb les seves respectives dones, la Carme, la Dolors, l'Eva i la Yadennys: van arribar el David i l'Albert Mateu Navàs, el Sergi i l'Arnau Mateu Vidal, el Miquel i el Josep Mateu Gomà i l'Òscar, el Manel i el Gerard Mateu Guevara. Si la cosa ja cridava l'atenció llavors, l'aparició dels primers besnets ha confirmat la tendència. En David, el net més gran, i la Míriam, la seva parella, van portar al món al Jordi, al Quim i, com dèiem, al recent nascut Sergi. El segon dels nets per edat, el Sergi, va tenir al Cesc amb l'Andrea fa dos anys.

Fins ara, el nucli ha crescut sempre amb nens, fins al punt que tant ells com al poble ja en fan broma. Un diu que faran una festa quan vingui la primera nena. Un altre afegeix que no en saben. Un li fot que, fa 2.000 anys, els espartans els haguessin pres com a sementals per fer soldats. Un altre explica que els han donat receptes per engendrar nenes, seguint la lluna o fent-ho en una posició o l'altra, però no han funcionat. Aquelles dites de saviesa popular, que atribueixen a la forma de la panxa o als símptomes de l'embaràs un o altre sexe, tampoc no han sigut efectives. 
La raresa del seu cas els fa preguntar-se com d'excepcional pot ser. Els experts consultats per aquest periòdic coincideixen a explicar que el sexe dels nadons és fruit de l'atzar, segons quin espermatozou fecunda l'òvul, si el que porta un cromosoma X (que se suma a l'X de la mare i fa una nena) o l'Y (que crea un nen). L'escenari de ca la Roser és estadísticament molt improbable. Per parlar d'altres factors biològics o genètics caldria un estudi a fons de la família. 

Una família treballadora 
L'Enric, el fill més gran del Ramon, creu que un tret compartit de tots els Mateu és que són pencaires. Bona part de la família es dedica a l'agricultura i altres han pres el camí de la construcció. Entre els més joves apareixen altres opcions laborals. Sigui com sigui, el patriarca continua anant al tros cada dia. A poc a poc rebaixa la força i la feina que hi fa, però no sap viure lluny de la terra. Al bar, s'hi avorreix, diu. Els fills que són pagesos han ocupat en un moment o altre responsabilitats a les cooperatives de Bellaguarda (el Josep Maria i l'Eugeni) i a Juncosa (l'Enric). El primogènit diu que, a banda, són conciliadors i que a nivell familiar sempre han tractat de posar-se d'acord i tenir el nucli unit pel que feia a les terres i els designis dels pares. 
A més a més d'una sort molt encaminada pel que fa a la descendència, els Mateu també fa pinta que són forts. El Ramon recorda que quan tenia cinquanta-quatre anys va patir un accident amb el tractor. Va bolcar mentre feinejava en un dels trossos i la màquina li va trencar vuit costelles. La cama li va quedar encallada. Tot i això, es va poder alçar sense més contusions. 

Les dones de casa
La Roser, la dona d'en Ramon, i mare de l'Enric, l'Ignasi, el Josep Maria i l'Eugeni, va morir molt jove, quan tenia 45 anys, per culpa d'un càncer. A casa, en recorden el caràcter viu i les habilitats de comercianta. "T'hauria venut una arengada al desert", bromeja un dels fills. Xerrant, xerrant, repassen els seus dots i com els va marcar. Quan va morir, la botiga que havien tingut a casa i que ella havia mantingut la van llogar, però poc després va acabar desapareixent. Va quedar, això sí, el nom de la casa. Ca la Roser de Bellaguarda. Les altres dones, la Carme, la Dolors, l'Eva i la Yadennys, s'han anat sumant al nucli. També la Míriam o l'Andrea. Els Mateu no s'animen en un primer moment a descriure les seves companyes. Són, en la seva majoria, garriguenques: de Juncosa, de Bellaguarda o de Sarroca, per exemple, però també de Cuba, en el cas de la Yadennys. Coincideixen a assenyalar amb to irònic que no han trencat la preponderància d'homes. 

"No vull que es diguin Ramon"
Fins a l'arribada del nou besnet, el Sergi Mateu Santander, no s'havia repetit cap nom entre els integrats de la família. Sigui com sigui, el Ramon tenia clar una cosa, no volia que els seus fills, nets i besnets portessin el seu nom, perquè ja n'hi havia a totes les altres cases. En canvi, sí que apostava per Ton, el nom del seu sogre, però confessa que "no va funcionar" i que, fins ara, no ha convençut els descendents. Qui sap si, el proper besnet, se'n podrà dir. A Ca la Roser ara per ara no hi ha canalla en camí. Què passarà amb el proper que vingui?