Temps d'estiu, temps de festes majors. Es tracta d'un dels grans senyals d'identitat dels municipis, allò que serveix per treure pit, per demostrar a la comarca la capacitat d'engrescar. I és que a tots els ajuntaments consultats, sols la festa major s'emporta més del 80% del pressupost destinat a les festes de tot l'any. La contractació de grups musicals de renom, el personal de seguretat i el servei de neteja, entre altres, són les principals despeses.

De moment, els consistoris, amb l'ajuda dels membres voluntaris de les comissions de festes, volen mantenir el control de la programació d'actes. Ells decideixen quins espectacles volen i quins grups contracten. Ho fan, segons diuen, per abastar el ventall més ample d'edats, però sobretot pensant en els seus veïns. "Amb el temps, les festes acabaran sent com les d'abans, pensades i fetes només per al poble", vaticina el regidor de festes d'Arbeca, Jordi Perera. 

Però cada cop és més difícil trobar grups  musicals a preus assequibles. Els festivals de música a l'estiu són una competència difícil de batre.

Per això, quan acaba una festa major, els ajuntaments ja comencen a preparar la següent, sobretot per reservar els caps de cartell. "A Torregrossa sempre és la comissió de festes la que proposa els  noms dels grups que vol contractar i l'ajuntament li diu si pot o no en funció del seu cost", explica el regidor Jordi Pedrol.

Arbeca sol apostar per grups emergents per tal d'alleugerir el cost, mentre que les Borges (amb un pressupost total d'uns 360.000 euros per a la festa major) prefereix aquelles bandes que no han passat per la comarca durant l'estiu. "Som els últims  del calendari i ho assumim amb elegància", admet el regidor Enric Cañero.

De fet, Torregrossa i Arbeca competeixen a la mateixa lliga a causa de tenir un pressupost molt semblant (uns 130.000 a Torregrossa i 90.000 a Arbeca) i celebrar la seva festa al voltant del 15 d'agost, una de les dates amb l'activitat festiva més intensa. 

La majoria de fitxatges es fan a través dels representants i empreses de contractació, que faciliten fins i tot la infraestructura necessària. En funció del cost, els ajuntaments decideixen si cal cobrar entrades. 
Però una de les fonts d'ingressos més importants per eixugar despeses és la barra del bar. Aquí hi ha disparitat de criteris. Mentre que a Arbeca està directament gestionada per la comissió de festes i voluntaris, a Torregrossa contracten personal "per tal d'evitar el col·leguisme".

A les Borges, el govern municipal la licita entre les associacions, però l'any passat ja va quedar deserta i va veure's obligada a contractar també els cambrers. "La gent de Borges vol gaudir de la seva festa major i és molt difícil trobar veïns disposats a perdre-se-la darrere la barra", explica Cañero. A Juneda és molt diferent. Ja fa anys que la cedeixen a l'Associació Antifa Rock per tal d'eixugar el crèdit que arrossega per les pèrdues que van tenir el seu festival. "Al nostre poble no hi ha problemes de trobar voluntaris, són molts els que s'hi aboquen", afegeix el regidor Jordi Montané. 

I és que les despeses cada cop són més altes. Des de la pandèmia, els consistoris volen una organització més acurada i professional per evitar problemes de seguretat. Plans de protecció i contractació de més personal especialitzat que controli l'elevat volum de gent són obligacions cada cop més assumides. La incertesa de qualsevol incidència ha aixecat els temors en els últims anys.

En qualsevol cas, les festes majors se solen programar sota un patró semblant. Els matins per a la canalla, al llarg del dia per al públic familiar, els vespres per a la gent gran i la nit, per al jovent. Amb aquest esquema es busca satisfer totes les franges d'edat, "malgrat que sempre acabem rebent crítiques", admeten els regidors consultats.