Reportatge

18 anys de SomGarrigues

El 3 de març de l'any 2000 naixia el número 1 del periòdic comarcal, després d'haver presentat un número 0 al gener amb motiu de la Fira de l'Oli i les Garrigues.

El 3 de març de l'any 2000 naixia el número 1 del periòdic comarcal, després d'haver presentat un número 0 al gener amb motiu de la Fira de l'Oli i les Garrigues. 18 anys en què hi ha hagut multitud de canvis, tant interns del mitjà com en relació amb la comarca i el país.

Redacció

Comparteix

Entre els 15 i els 20 anys hi ha una efemèride, de menys pes si es vol però que sovint també es destaca, la dels 18 anys, la de la majoria d'edat, que se sol dir. I el periòdic que teniu a les mans just ara acaba de complir-los. I en un món com el de la comunicació, cada any que un mitjà d'informació es manté viu és motiu de celebració.

Explicar-se des de dins
SomGarrigues s'havia donat a conèixer unes setmanes abans, el mes de gener, amb un número zero, d'un sol full, en el marc de la Fira de l'Oli i les Garrigues que es fa a les Borges. La preparació venia de mesos enrere. Les primeres reunions es van fer a la primavera de 1999 i van comptar amb el guiatge d'Oriol Soler, expert en comunicació i indústries culturals, inspirador de la Revista de Ripollet i, posteriorment, del diari Ara. L'octubre d'aquell 1999 es posava en marxa la primera plantilla que treballaria per a l'arrencada del periòdic. SomGarrigues no naixia per fer diners, no era ni és cap negoci particular de cap empresari, sinó que provenia del món associatiu; concretament, de l'Ateneu Popular Garriguenc. Va ser a l'Ateneu i en temps de la batalla per ubicar el Centre Català de l'Oli a les Garrigues on un grup de gent es va adonar de la importància del relat: o la comarca s'explicava a ella mateixa, des de dins, o quedava subjecta al que se n'explicava, a vegades de manera no prou ajustada, des de fora.

Superar diverses crisis
En aquests 18 anys, tota la comarca ha vist que moltes coses pujaven i baixaven. Es pot dir, clarament, que hem assistit a un cicle complet d'ascens i descens econòmic (un descens, això sí, que encara és lluny de poder-se donar per acabat). I això ho hem vist, per exemple, en l'àmbit demogràfic. Quan va néixer SomGarrigues, per exemple, el conjunt dels 33 pobles garriguencs es mantenia amb una població similar a la de la dècada anterior; en canvi, la primera meitat dels 2000 van ser anys de creixement, fins al punt àlgid del 2009, quan va començar un declivi que ens ha portat més avall d'aquell 2000 i que encara dura. Avui som 22.500 habitants, 860 menys que fa 18 anys. D'aquests vaivens econòmics i poblacionals, un mitjà comarcal també se'n ressent, ja sigui en termes de subscriptors, d'anunciants o d'ajuts públics.

A més de la crisi econòmica general, SomGarrigues ha hagut de fer front a una crisi afegida, la pròpia de la premsa i, dins d'aquesta encara, la dels mitjans en paper. Una triple crisi que ens ha obligat a repensar-nos contínuament i de la qual, de moment, estem sortint vius i amb bona salut i projectes pel futur. L'arrelament al territori i la fidelitat de lectors i subscriptors en són la clau. 

Avui, el periòdic comarcal té una plantilla professionalitzada, una seu cèntrica amb tots els serveis, una àmplia gamma de col·laboradors i manté la distribució i el lideratge a tota la comarca. El que va néixer com un quinzenal de 16 pàgines ara en té 32; el que va néixer al món analògic ara té plenament incorporat el vessant digital, amb una web actualitzada diàriament i una presència activa a les xarxes socials; el que va néixer com un mitjà generalista ara ha donat peu també al sorgiment, des del setembre passat, d'una nova revista comarcal centrada en el món de l'esport. El que va néixer com un salt al buit, ha recollit sis premis del món de la comunicació.

SomGarrigues començava a caminar amb un tema delicat i polèmic sobre la taula: el projecte d'abocador de Juncosa, que va durar temps. Feia menys d'un any de les últimes eleccions municipals, que a les Garrigues havien tornat a situar el llavors alcalde de la Pobla de Cérvoles, Francesc Piñol, com a president del Consell Comarcal. A les Borges, el primer edil era Miquel Àngel Estradé, a Juneda Pepita Peiró -que a finals d'any passaria el relleu a Ramon Vallès-, a Arbeca Jaume Aixalà, a Castelldans Antoni Gómez, a la Granadella Pere Miquel Guiu, a Maials Francesc Vilastrú i a l'Albi Josep Tarragó, per citar-ne alguns. El president de la Generalitat era Jordi Pujol i el de la Diputació de Lleida era Josep Pont. Aquell 2000 hi va haver, això sí, eleccions generals, que van mantenir la dinàmica habitual a la comarca i el país de CiU com a primera força i el PSC com a segona.

Per fer-se una idea de tot el que ha passat del 2000 cap aquí, unes breus pinzellades ens hi poden situar mentalment i ràpid: als Omellons, uns cercles misteriosos en uns camps de sembrat van fer parlar molt, el moviment antiglobalització es reivindicava en la consulta per l'abolició del deute extern, que a les Garrigues van secundar quatre municipis, la variant de les Borges encara s'havia de començar a construir, el tren d'alta velocitat tampoc passava encara per aquí i a Arbeca tot just es preparava el naixement de la revista local La Borrassa.

En l'àmbit general, va ser l'any de l'accident del Concorde d'Air France, dels Jocs Olímpics de Sydney, de l'aixecament violent contra persones immigrants a El Ejido, el del relleu de Borís Ieltsin per Vladímir Putin. Morien Tísner i Joan Capri i era assassinat Ernest Lluch. La lliga de futbol la guanyaria el Deportivo de la Corunya.