XAVIER FRANCH - Quant temps fa que vius a les Borges Blanques?
SIRIFOU BALDE - Vaig arribar a les Borges el setembre del 2013, des de Madrid. Un paisà del mateix poble del Senegal em va avisar que el seu cap necessitava algú de confiança. Vaig dir-me: canvio d'aires i a veure què hi ha allí.

X. F. - Quins records tens dels primers dies a les Garrigues?
S. B. - Un dia amb el fill petit estàvem al parc. Em vaig quedar sol amb la dona. I la gent ens mirava. Tinc alguna fotografia d'aquells moments i ho recordo. La dona em deia: com aguantarem aquí? Jo li responia que no ho sabia... 

X.F. - La cosa va anar bé. I vau crear l'Associació d'Africans de les Borges Blanques.
S.B. - Va ser una idea de les dones. Sense elles no l'hauríem creat. Ens trobàvem amb els senegalesos de Juneda i van proposar que, quan hi hagués la Festa del Corder, havíem d'organitzar una festa per poder ballar i gaudir dels costums africans. Ens vam reunir allí dos o tres anys. Després van arribar més dones africanes aquí i vam dir-nos: per què no podem fer una festa aquí a Borges? Vam decidir fer-ho molt legal i fer una associació, perquè també l'Ajuntament ens pogués reconèixer. 

X.F. - Quantes persones sou ara?
S.B. - Moltes! Més de setanta. Va arribant nova gent i van entrant. Cada cop que ens reunim hi ha gent que s'interessa, de tot el continent. No només del Senegal i Gàmbia, també guineans, per exemple. 

X.F. - Hi ha rotació entre els participants per motius laborals, perquè marxin de les Borges cap a altres llocs o altres motius?
S.B. - La gent que ve i que s'interessa per l'associació són aquells que veuen que estan una mica estables i tenen més seguretat. De vegades n'hi ha que marxen i al cap d'una temporada tornen. 

X.F. - Quantes llengües es parlen a l'entitat?
S.B. - Tenim el mandinga, que és el majoritari, el fula, el manjac, el serer, hi ha el jola, i el wolof també. A més d'anglès, francès, castellà, català... 

X.F. - I com us comuniqueu internament? 
S.B. - Tenim dos grups de WhatsApp,  ien un ho passem amb mandinga. I al grup que no entén mandinga, ho passo en castellà. Jo parlo castellà, francès, una mica de wolof i gens de mandinga. 

X.F. - Quines activitats heu dut a terme durant tot aquest temps?  
S.B. - Vam obrir un compte corrent que serveix com a caixa de suport per quan algú té problemes i li falta mitjans. L'any passat un company de Gàmbia va morir i vam ajudar en la repatriació del cos al seu país. A més, cada any, si hi ha la possibilitat, organitzem una festa perquè la gent s'integri al poble. I hem fet diverses festes de gastronomia. Hem cuinat i convidat la gent del poble que vingui a provar-ho. I estaven encantats! 

X.F. - Quins reptes teniu al davant? 
S.B. - Venim aquí a viure, per sempre. Tot el que sigui millorar la vida, estem en aquesta via. I a això també ens ajuda l'Íñigo Villafranca amb alguna idea, O, per exemple amb els papers... 
 
X.F. - Com descriuries l'Íñigo? 
S.B. - Jo diria que l'Íñigo és un africà. Un català-africà. És senegalès. La seva parella és de la zona de Kolda. I ell està molt interessat en el Senegal, hi ha estat, i coneix la gent d'Àfrica. Ens ha facilitat molt la integració també.  

X.F. - Heu plantejat accions més polítiques i d'incidència davant l'Administració? 
S.B. - Bé, potser més endavant, perquè no fa tant que vam crear l'associació. Perquè la gent et conegui t'has de mostrar. I nosaltres el que estem fent és que la gent conegui la cultura africana. 

X.F. - Es podrà fer enguany la festa gastronòmica que acostumeu a fer? 
S.B. - De moment no. Vam pensar de fer-la però vam preguntar a l'Ajuntament al setembre i ens van dir que encara no era bon moment. 

X.F. - Qui no us conegui, què es perd? 
S.B. - Hi ha un munt de coses que hem de fer encara! Han de saber que estem aquí com a catalans-africans. Els podem mostrar tota la nostra cultura, gastronomia i forma de vida, i molt més. L'associació té ambicions. Ja ho veureu!