Miquel Andreu - Sempre t'havia cridat el món de les biblioteques?
Gemma Morlans - De petita m'agradava molt llegir. Em vaig fer el carnet de la biblioteca de les Borges amb ma padrina, ella recordava molt la biblioteca de la Mancomunitat, destruïda a la Guerra. Va ser qui em va portar a fer el carnet. Em deia "de gran seràs bibliotecària". Jo no hi anava tan encaminada, però al final ho vaig triar.

M.A. - Què diferencia una biblioteca d'una ciutat com Lleida de les que tenim a la comarca?
G.M. - En una ciutat tens molts altres equipaments, i en un poble la biblioteca és un centre neuràlgic, que centralitza molt l'activitat cultural. A Lleida, en canvi, hi ha museus, biblioteques universitàries, cinema... De totes maneres, intentem transmetre la proximitat que es pot palpar a la biblioteca d'un poble i oferir igualment un programa cultural variat.

M.A. - Totes les biblioteques van tirant cap aquí, no?
G.M. - Sí, perquè és una manera de dinamitzar les col·leccions de llibres que tens i de fer arribar la lectura i la cultura a la població. És la nostra missió, a part de preservar documents.

M.A. - El préstec encara és rellevant?
G.M. - És molt viu encara. El que sí que ha baixat és el préstec d'audiovisuals i de publicacions periòdiques, en part perquè moltes estan plegant. Però sí, el llibre encara tira molt.

M.A. - Les biblioteques són un lloc de calma, com una pausa en aquest món tan vertiginós. Quan passes per la porta és com si entressis en un temple, canvies d'estat mental. 
G.M. - Sí, tot i que cada vegada s'intenta diferenciar més els espais, perquè conviuen moltes necessitats: un espai per a activitats, un perquè la gent pugui estudiar, un per al treball tècnic... I, segons l'espai, cal més silenci o menys. La gent gran exigeix molt aquest silenci, o la gent que estudia. Però molts joves que estudien ja venen amb auriculars, de manera que si hi ha més soroll del compte no ho noten. Això no vol dir que nosaltres no hàgim de vetllar perquè es mantingui el silenci, eh.

M.A. - Ve gaire gent a estudiar, sent tan a prop del Rectorat?
G.M. - Sí, i hem hagut d'anar incorporant llocs d'estudi, la gent ho demana. Des de la pandèmia s'ha notat molt. Encara que estiguem prop del Rectorat, a part del públic universitari ve molta gent no universitària que té aquesta necessitat, perquè a casa hi ha gent o perquè no hi té espai.

M.A. - Darrere d'aquest silenci, suposo que s'hi amaguen les tensions pròpies de qualsevol feina. 
G.M. - Tot el que veiem en una biblioteca s'ha de processar. Algú ha de preparar els documents, endreçar, pensar quins comprem, com fer les col·leccions, com planificar les activitats... És una feina que no es veu, i aquí és on hi ha més tensió. Ara estem en un moment de reivindicacions. Les biblioteques de la província de Barcelona s'estan mobilitzant, i moltes de les seves reivindicacions les compartim. Les plantilles són massa justes per la feina que es fa. A les tasques pròpies de biblioteca s'hi sumen nous serveis i l'atenció a un públic molt divers. Hi ha gent, per exemple, que et demana renovar la cita amb l'atur, i intentes ajudar-la. En canvi, els sous s'han quedat igual, el personal s'ha quedat igual, els horaris no són bons, comparat amb la resta de treballadors de l'Administració... Hi ha malestar.

M.A. - Heu de lluitar contra la imatge de ser simples vigilants que fan callar la gent.
G.M. - Quan entra algú nou a treballar, a vegades arriba pensant "oh que bé, aquí estaré tranquil", i al cap d'uns dies diu "no m'imaginava que hi hagués tota aquesta feina en una biblioteca!". El mite que passem el dia llegint llibres tampoc no és cert.

M.A. - És una pregunta tòpica, però cap a quin futur s'encaminen les biblioteques? 
G.M. - Continuaran adaptant-se als nous temps, com han fet sempre. Quan es van popularitzar els ordinadors i les noves tecnologies, ho van abraçar. Ara ja s'està treballant també a incorporar la intel·ligència artificial; sempre mantenint l'essència de ser un lloc de trobada, un punt cultural i de preservació i recomanació de documents.