Xavier Franch - Quina valoració feu d'aquesta 15a edició del festival?
Jordi Pizarro - El resultat final sigut un èxit, amb un ple de públic que fins i tot ens amoïna una mica, perquè som un certamen petit-mitjà i ens agrada la proximitat entre artista i públic. És un festival consolidat, que creix a poc a poc però de forma sòlida.
X.F. - Com a novetat, enguany hi havia concerts a la ciutat de Lleida.
J.P. - S'han sumat al festival l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) i l'Orfeó Lleidatà i aquestes activitats han tingut més repercussió mediàtica a Lleida. Tot i això, la missió no és fer una expansió, és consolidar l'aspecte local, treballar les Garrigues, tal com fa el Consell Comarcal. A més, volem recuperar un dels personatges més importants de la història de la guitarra, Emili Pujol, que es va dedicar a la pedagogia, a desenvolupar mètodes i a recuperar música antiga de corda polsada, a més de la interpretació.
X.F. - El que va començar com a festival sol avui té moltes altres cares.
J.P. - Vam crear aquest Univers Pujol, amb el Guitar Fest; el Simposi, espai per a xerrades sobre Emili Pujol; el Campus, on oferim un stage de creació i exhibició per a joves guitarristes; i, finalment, el Certamen, un concurs de guitarra internacional. Aquest últim ens permet recuperar l'obra compositiva de Pujol, que no es toca gaire.
X.F. - Què en destacaries de l'obra?
J.P. - Pràcticament tota l'obra compositiva la va fer al Mas Janet, entre Torrebesses i la Granadella. Què va passar? Que les composicions són molt de la terra i vinculades amb la natura, el seu entorn, el folklore popular... Això també passa amb la seva poètica. Ens va deixar unes poesies bastant interessants!
X.F. - Avui coneixem més Pujol?
J.P. - A la Granadella, on va néixer i era fill predilecte, i a Torrebesses, on va conviure molt com a veí, ja senten orgull d'haver tingut un personatge de la seva rellevància. Per al món de la guitarra clàssica, és una personalitat amb fons, per treballar-la molts anys.
X.F. - El certamen el va guanyar una guitarrista de Tailàndia. Sorprèn!
J.P. - Aquesta edició ha guanyat Wilasinee Yamban i l'any passat Ayaka Mukaiyama, del Japó. En el món de la guitarra clàssica es coneix i reconeix moltíssim la figura d'Emili Pujol. Però molts no sabien d'on havia sorgit. Ara els joves guitarristes comencen a entendre la seva obra compositiva veient la terra de secà, les oliveres, la pedra seca... Això també ens interessa. Des que Pujol va morir el 1980, sempre hi havia hagut persones d'Itàlia, de Rússia, dels Estats Units, del Japó i d'altres parts del món que feien els seus pelegrinatges fins al Mas Janet!
X.F. - Per als músics de fora, el festival és una oportunitat per donar-se a conèixer a Catalunya i relacionar-se amb altres guitarristes?
J.P. - Aquesta és una mica la idea. El festival sempre ha tingut la voluntat de ser paritari entre els intèrprets internacionals i els de les terres de Lleida. També és important programar el talent que tenim aquí.
X.F. - Tinc la impressió que s'ha passat d'un festival de guitarra clàssica a un de sonoritat més eclèctica?
J.P. - Sí que és veritat que el 2012 va començar com un escenari per a guitarra clàssica i a la vegada que s'ha anat expandint en el territori, també hem anat expandint el que serien les sonoritats i estils. De la clàssica anem al folk, al soul o al jazz. També cap a la música antiga. Segur que el mateix Pujol hauria recolzat aquestes noves tendències! També volem potenciar la música d'arrel catalana. Ens hi ajudarà la col·laboració amb el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona.
X.F. - Aprofitant això, quines són les línies de treball per al futur proper?
J.P. - L'Univers Pujol tindrà una cinquena pota, una ruta guiada (virtual i també física) per la Granadella, Torrebesses i el Mas Janet a partir de la guitarra clàssica i l'obra del mestre. Aquest és un projecte immediat. A futur, volem acabar de consolidar el Campus, el Certamen i mirar de corregir els defectes que tenim. Sobretot són en infraestructura, com l'allotjament, els espais de desenvolupament... És un procés en què els ajuntaments han de fer el seu ritme. Sent un festival itinerant, volem que la gent es quedi als pobles i els visqui, que no vagin al concert i se'n tornin a casa. La música sempre és una bona excusa.
X.F. - El festival podria créixer en activitats i pobles implicats?
J.P. - Enguany hem estat a 13 pobles i en són 24 al conjunt de les Garrigues. La idea és expandir-nos una mica més. El modus operandi que proposem no és habitual en altres festivals. El Cercle Guitarrístic a Catalunya proposem un catàleg de solistes, grups, ensembles i orquestres. El Consell el passa als ajuntaments, que són els que decideixen. És una manera democràtica per escollir entre tots què volem.
X.F. - Així, es pot veure el caràcter de cada poble per les propostes que els agraden més?
J.P. - Clar, cadascú va buscant una mica la seva pròpia identitat, tot i que de vegades varia. Al Soleràs habitualment és un duet de cambra. A la Vinya els Vilars d'Arbeca, per exemple, busca més un altre tipus de músiques, amb sonoritats com el jazz, el folk o els ritmes de soul, fins i tot el flamenc. Va d'acord amb el seu producte. A Juneda li passa el mateix.
X.F. - L'espai també condiciona?
J.P. - Sí, l'essència de Torrebesses és la guitarra solista. L'església romànica hi convida. La Granadella ha agafat la idea de la recuperació d'Emili Pujol amb agrupacions més grans. Cadascú té la seva agència i identitat i això m'agrada molt.
