XAVIER FRANCH. - Com veus el futur?
FELIPE MARTÍNEZ - No podem créixer infinitament en un planeta finit. Tenim un futur bastant negre si no actuem. Les conseqüències del canvi climàtic ja són irreversibles. El que hem de fer ara és mirar de mitigar-les i adaptar-nos. Si reduïm les emissions i deixem de contaminar, tenim diferents escenaris que poden ser terrorífics, o molt dolents.
X.F. - Et preocupa que es copsi el missatge, que s'aplaudeixi, però no es mogui res?
F.M. - En molts llocs veus el greenwashing, la moda de ser sostenibles. Posen el cartell de color verd, els gots de cartró, però realment no vas al que s'ha de fer. És un problema. Es va declarar l'emergència climàtica. Està declarada des del 2019, però què s'ha fet? Quan declares una emergència climàtica has de prendre mesures, com ho hem vist amb l'estat d'emergència sanitària. Amb l'emergència climàtica no s'ha fet res.
X.F. - Què cal fer per canviar les coses?
F.M. - La reducció de la carn, l'eliminació dels vehicles individuals... S'omplen la boca amb el creixement sostenible, però aquesta no és la solució. El que realment hem de fer és decréixer, i això és el que ens fa por. Decréixer: renunciar a privilegis. Si volem viure en un planeta sostenible, no podem seguir vivint com fins ara.
X.F. - Ens hem de preparar?
F.M. - El més important crec que és l'organització. Tenir un teixit local i fer comunitat, perquè, si tens un bon teixit a prop de casa teva, una economia circular, una producció i consum local, fa que no hagis de ser dependent d'altres llocs que puguin tancar l'aixeta.
X.F. - La incidència en espais institucionals xoca amb la d'activista de carrer?
F.M. - Crec que és compatible. Et trobes que estàs treballant amb aquells contra qui havies protestat. Crec que és molt necessari que hi hagi a les institucions gent que hagi estat al carrer i que tingui aquesta visió social. Si no tens una visió del carrer i de la societat, no té gaire sentit.
X.F. - T'interessa al món associatiu. On estàs col·laborant actualment?
F.M. - Al poble a l'Esplai Apassomi, als campaners, la Creu Roja i havia fet pubillatge. A Barcelona soc casteller i graller.
X.F. - Per què en tantes entitats diferents?
F.M. - Per sort o per desgràcia, tinc molts interessos i m'agraden moltes coses. Trobo que tinc com la necessitat i l'obligació de donar el meu temps per ajudar altres persones. Al final, és això, fer comunitat. Tinc aquesta necessitat de fer xarxa. Fer xarxa al final és com un estil de vida i és el que m'omple.
X.F. - Sovint se sent el discurs que el jovent no participa en res. Ho comparteixes?
F.M. - A Catalunya tenim una gran comunitat associativa, i en podem estar orgullosos. No crec en el discurs que el jovent no fa res. El jovent té molt per oferir, en té moltes ganes, però necessita que se l'escolti i trobar un espai on sentir-se segur. A vegades costa, però també ens hem de preguntar per què costa. Potser estem fent una cosa pels joves però no és del seu interès. Amb tota la bona voluntat els ajuntaments fan coses que no cobreixen les seves necessitats.
X.F. - A més de tot això, t'agrada la interpretació. Com va començar?
F.M. - Tenia aquest interès. Vaig veure que buscaven figurants per a una producció de Netflix, em vaig presentar al càsting i em van agafar. Em va encantar allò, i em vaig apuntar a estudiar interpretació de cinema i televisió. L'any passat vaig acabar els estudis. Des de llavors he anat fent càstings, curtmetratges, fent altres produccions de Netflix, de TV3...
X.F. - On has sortit fent d'extra?
F.M. - A Els hereus de la terra, A través de mi ventana i First Class, de Netflix. I després a Com si fos ahir, de TV3.
X.F. - En el futur, et veus a Barcelona o tornant a les Borges Blanques?
F.M. - El futur és molt incert, però a mi m'agradaria tornar a les Borges Blanques. És important retornar el coneixement a casa teva i poder treballar des d'aquí. El món rural no és de segona.
