MIQUEL ANDREU - Quan vau obrir?
MARTÍ SANS - El 1988 vam obrir un videoclub, després, quan els vídeos anaven de capa caiguda, vam obrir un "Tot a 100", i finalment la botiga actual, on ja fa uns 30 anys que hi som. 

M.A. - I sempre treballant els dos junts.
M.S. - I abans d'obrir cap botiga ja treballàvem junts, en un taller de confecció, fent torns de nit.

M.A. - Us vau conèixer allà?
M.S. - No, al Big Ben.

M.A. - Es porta bé, això de treballar amb la parella?
LÍDIA VERGÉ - Hem tingut discussions, clar, però en general ho hem portat bé. La botiga sempre la tens al cap, sempre és a les nostres converses, perquè no desconnectes, i ara quan pleguem potser no sabrem de què parlar, tan xerraires que som! [riu].

M.A. - Una de les característiques de Cal Martí és que hi ha de tot: papereria, alimentació, premsa, objectes de regal, llaminadures...
M.S. - Sí, però a vegades et demanen coses i no les tens; no es té mai tot, clar. Si ho hem pogut buscar i servir-ho, ho hem fet.
L.V. - "A cal Martí segur que ho tenen", és una frase habitual al poble. És com un rebost. Aquest local, que és gran, pensava que no l'ompliríem mai, i prou, prou, que l'hem omplert. Abans ens fèiem uns tips de fer viatges a Barcelona i carregar. De la pandèmia cap aquí, però, hi ha hagut una baixada. La gent s'ha acostumat molt a comprar per internet, suposo. Nosaltres, de totes maneres, hem d'estar molt agraïts al poble, perquè mira si fa anys que ens han permès tirar endavant.
M.S. - I és important tindre un ventall ampli de productes, diversificar l'oferta.
L.V. - Abans també hi havia uns pics de feina molt clars: Sant Jordi, els petards per Sant Joan, l'inici del curs escolar, Tots Sants, les festes de Nadal... Hi havia una regularitat, una pauta, ara és tot més esporàdic.

M.A. - Els proveïdors us ho comenten, si van a botigues amb gènere tan variat?
L.V. - Sí, però potser és més freqüent a pobles més petits. L'altre dia va passar un viatjant i ens va dir que aquest any ja ha vist tancar cinc botigues de les que anava. I és que si ara, per exemple, hauríem de fer front a les despeses que teníem temps enrere, quan érem joves i pagàvem la botiga, pagàvem la casa, etc., seria impossible.
M.S. - Amb l'obertura de supermercats grans i amb el fet que grans magatzems també obrin en festius, les botigues que tenim de tot hem baixat.

M.A. - Més enllà d'una botiga, què representa Cal Martí per a Arbeca?
L.V. - És un punt de trobada, i una mica confessionari, a vegades els clients t'expliquen coses que no han explicat ni a casa seva. Hi ha la confiança. D'aquí no tinguis por, que no sortirà.

M.A. - Sempre és arbequina, la clientela?
M.S. - També n'hem tingut dels voltants, dels Omellons, Belianes, Sant Martí, les Borges...

M.A. - Què ha de tindre un bon botiguer?
L.V. - Sobretot t'hi has de trobar a gust. Nosaltres sempre hem fet la feina a gust, vaja.
M.S. - I paciència.

M.A. - Quina perspectiva se us presenta, amb la jubilació? Teniu plans pendents que fins ara no podíeu fer?
M.S. - Tenim ganes, això sí, d'alliberar-nos de les limitacions dels caps de setmana, no sabem què és disfrutar un cap de setmana, com aquell qui diu. A l'obrir dissabtes i diumenges, si feies un dinar amb amics o família de seguida l'havies de deixar per vindre a obrir la botiga. Amb els horaris hem sigut sempre molt constants.
L.V. - Ho hem tingut sagrat, sí. Ens diuen "per què tan estrictes, si sou els amos?". Precisament perquè som els amos, ens agrada complir. Ens hem perdut moltes coses, això sí.

M.A. - S'intueix algun relleu?
L.V. - De moment no hi ha res en ferm. Obrir en cap de setmana tira molt enrere a la gent, però penso que, en aquest cas, és indispensable per sortir-se'n.