Abel Pujol - Quin és el teu primer record amb una pilota als peus?
Roc Jordana - Són records dels estius a Maials, jugant a les escoles amb el amics. Jugàvem a futbol i anàvem a la piscina, no fèiem res més. 

A.P. - És llavors quan et planteges ser jugador de futbol sala?
R.J. - No, primer vaig començar a jugar a futbol. Avui, el futsal ja és un esport plenament desenvolupat, hi ha categories de totes les edats, escoles de futbol sala, etc. però quan jo era un nen només existia el torneig escolar. Va ser quan tenia 18 anys que un entrenador em va veure jugar al torneig de les 24 hores de Maials i em va proposar jugar al Sícoris Club; des de llavors ja no he parat. Deu anys al Sícoris, un al Balaguer, un al Llardecans i des de fa tres anys, al Linyola.

A.P. - Molts jugadors passen del futbol al futsal, però gairebé cap fa el camí invers, per què creus que passa això?
R.J. - Bé, jo crec que ara ja s'està veient un canvi en la cultura del futsal però fins fa pocs anys la gran majoria dels jugadors tenien el costum de provar primer el futbol i després, si veien que no els agradava o s'hi sentien més atrets, es canviaven al futbol sala. Ara això ha canviat, els nens ja fan totes les etapes, des dels quatre anys fins a sèniors, jugant a futbol sala. Això, a mitjà termini, donarà un potencial impressionant al món del futbol sala lleidatà. També és cert que el futbol sala és molt dinàmic, el jugador participa més, es diverteix més i és més protagonista en el joc.

A.P. - Per què l'oest de les Garrigues és un planter inesgotable de jugadors de futsal?
R.J. - Primer, perquè a la nostra zona no hi ha pràcticament cap equip de futbol i segon, perquè des de ben petits els jugadors ja estan avesats al futbol sala, hi juguen i veuen que cada cop hi ha més afició, que s'aposta per aquest esport. Per part meua també hi ha una pedagogia cap als jugadors joves, els reitero que el futsal és un esport diferent i intento professionalitzar cada etapa de creixement. Tot el conjunt fa que ells s'hi sentin molt còmodes i puguin progressar més.

A.P. -  D'on et surt la vocació d'entrenar?
R.J. - Quan estava a Llardecans em van proposar portar un equip de l'escola, de l'Arc D'Adà. El projecte l'havia engegat el Ramon Cunillera i vaig decidir provar-ho. Poc a poc, el projecte va anar quallant i m'hi vaig anar involucrant més. Ara, l'escola és a Maials però vull remarcar que sense l'esforç i la implicació dels pares i jugadors dels pobles veïns seria impossible mantindre l'estructura de la base. Grans jugadors de la província de Lleida s'han format a la nostra base i això es gràcies a la implicació de tots.

A.P. - Quins avantatges i quins inconvenients hi ha a l'hora de crear una estructura de base en un poble com Maials o abans a Llardecans?
R.J. - El major avantatge és l'ús de les instal·lacions. Altres clubs tenen dificultats per poder entrenar-se, els pavellons acostumen a estar saturats. Nosaltres, excepte tres dies a l'any, tenim total llibertat per programar les nostres activitats. També destacaria la implicació de tot el poble, pel que fa a ajuntament, entitats, patrocinadors, etc. Si la gent veu que les coses s'estan fent bé es bolquen en el projecte i et posen les coses molt més fàcils. Com a punts negatius identificaria la baixa demografia de la zona, que fa que costi trobar jugadors en certes edats i els desplaçaments, amb distàncies més llargues.

A.P. - Quines dinàmiques socials són conseqüència de crear un club més professionalitzat?
R.J. - Les dinàmiques socials s'identifiquen clarament en els jugadors de la base: arran de compartir vestidor passen a tenir una relació d'amistat amb gent de la mateixa edat que viu realitats semblants a la seua i que si no hi hagués aquest nexe potser mai s'haurien conegut. El mateix passa amb els pares, que coincideixen en els entrenaments i els partits, i enforteixen els vincles. El millor exemple el trobem en la festa de final de temporada on s'organitzen partits entre pares, mares, jugadors i exjugadors; ells mateixos fan el dinar i el clima que hi regna és impressionant. A la nostra zona, el futbol sala també és un element de cohesió social. De fet, alguns exjugadors venen i col·laboren amb el club cridats per aquest clima de professionalitat, i alhora, companyonia entre tots.

A.P. - Tu vius a Lleida, ser el coordinador del club t'ha servit per mantindre viu el vincle amb Maials?
R.J. - Totalment. A la nostra zona, és normal que la gent que no es dedica a la terra se'n vagi del poble i després, per diferents circumstàncies, els costi mantindre el vincle. En els darrers anys jo he anat més al poble del que segurament hi hauria anat si no fos el coordinador i entrenador de l'FS Maials i aquest és un aspecte que m'omple molt. També m'ha permès conèixer gent del poble amb qui no tenia gaire relació, persones de quinze anys més o deu anys menys que jo amb qui abans just ens creuàvem quatre paraules i ara tenim una relació, fins i tot, d'amistat.