COMARCA, CULTURA
- Vinaixa

El Govern declara l'església de Vinaixa Bé Cultural d'Interès Nacional

Es converteix en el tercer temple garriguenc amb aquesta catalogació.

(foto: Arxiu)

El Govern de la Generalitat ha acordat aquest dimarts declarar l'església de Sant Joan Baptista de Vinaixa com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, i delimitar-ne l'entorn de protecció. Es tanca, així, un expedient iniciat el 1980 i que havia estat aturat durant dècades, fins que l’hivern passat se’n va reprendre la tramitació, tal com informava SomGarrigues al núm. 438.

Segons el Govern, l'església vinaixenca es pot considerar un exemple singular de l'arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic. Es té constància documental de l’existència del temple des del 1154, ja que apareix esmentada en una butlla papal adreçada a l'arquebisbat de Tarragona. De fet, es tracta de l'església medieval més ben documentada d'aquest arquebisbat perquè se'n conserven bona part dels contractes d'obra, dels quals es desprèn que l'actual església va ser iniciada el 1301 i finalitzada el 1316. També es coneix que el projecte era de R. de Labossa i que va ser construïda pel mestre d'obres R. Piquer.

Bona part de les obres d'art de l'església van ser destruïdes durant la Guerra Civil, però a la sagristia encara es conserven algunes restes de pintures romàniques. Al Museu Diocesà de Tarragona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven, fragmentàriament, parts dels retaules realitzats per Guillem Seguer, Ramon de Mur i Bernat Martorell.

Tercera de les Garrigues

La recent declaració fa de l’església de Vinaixa la tercera de la comarca catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, després que ho fossin la de Sant Salvador de Torrebesses l’any 2004 i la de Santa Maria de Gràcia de la Granadella el 2014. A banda d’aquestes tres esglésies, altres elements patrimonials de les Garrigues considerats com a BCIN són la fortalesa de Vilars d’Arbeca i castells com els de la Floresta, l’Espluga Calba, l’Albi, Arbeca o l’Albagés.