La Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges va organitzar el divendres 5 de maig un acte de record a les 44 persones de les Garrigues que van ser deportades a camps de concentració nazis en els anys 40. L’acte coincidia amb el 72è aniversari de l’alliberament de l’últim d’aquests camps, el de Mauthausen-Gusen, l’any 1945, a les acaballes de la segona Guerra Mundial.
Presentat per Jordi Mir, l’acte es va fer al monument que el 1990 es va instal·lar al passeig del Terrall en commemoració dels garriguencs deportats als camps i va comptar amb la intervenció de l’historiador Josep Rubió, de Cervià, que va contextualitzar aquelles deportacions i va recordar una per una les víctimes de la comarca. Per tancar l’acte, Miquel Andreu va llegir el poema “Allemande”, de Narcís Comadira. Entre els assistents hi havia diversos familiars dels que van patir aquella tràgica experiència, que van deixar una ofrena floral al monument.
Aquesta era la segona vegada que la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges commemorava l’alliberament de Mauthausen-Gusen. L’anterior va ser fa dos anys, per les mateixes dates, i a partir de la qual es va constituir aquest grup de voluntaris amb la intenció de treballar la memòria històrica local. En aquest sentit, l’acte del 5 de maig es vol que sigui fix al calendari anual d’activitats. Des d’aleshores, s’han recordat altres fets, com els del Castell el 1937 o els bombardejos del 2 d’abril i el 25 de novembre. L’últim va ser el diumenge anterior, al cementiri de les Borges, on es va inaugurar una placa d’homenatge per senyalitzar i dignificar la fossa comuna on hi ha enterrades una setantena de persones víctimes de la Guerra Civil.
[44 garriguencs a l’infern]
[D’Arbeca a Mauthausen, amb bitllet de tornada]
‘El franquisme que no marxa’
Dins aquesta primavera d’intensa activitat, la Comissió ha organitzat per aquest divendres 12 de maig la presentació del llibre “El franquisme que no marxa”, de Lluc Salellas, en què es repassa la trajectòria de diverses famílies amb altes responsabilitats durant la dictadura franquista i que, lluny de ser apartades de la vida pública, van continuar exercint càrrecs institucionals o empresarials després dels 40 anys de franquisme.
L’autor del llibre documenta i relata com les elits franquistes es van ressituar amb les màximes facilitats dins les estructures de poder de la nova democràcia, a diferència dels casos de Portugal i Grècia. “La conclusió d'aquest treball d'investigació -diu l’editorial- és que el grup social que determina en gran manera el nostre dia a dia encara és el mateix avui”.
La presentació es farà a la cafeteria Slàvia, a les set de la tarda.
