L'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir (PDeCAT), defensa el manteniment de la dedicatòria de dos carrers de la població a Ildefons Güell, general de l’exèrcit espanyol sota les ordres de Primo de Rivera, i Jaume Segarra, subdirector general del Ministeri d’Informació i Turisme de Fraga Iribarne al considerar que la seva vinculació amb el règim franquista no és prou directa com per retirar-los l'homenatge. En una tertúlia a l'emissora UA1 el passat divendres, 16 de febrer, Mir va al·legar, sobre el general Güell, que "encara que participés en actes del règim, no el podem considerar una persona bel·ligerant amb la convivència, no existeixen taques de sang o cap decisió que pugui malmetre la seva imatge com a persona de l'època". "Si a nivell social no s'ha demanat canviar el nom, no entenc gaire la necessitat de fer-ho", va reblar. Quant a Jaume Segarra, l'alcalde va assegurar que "mai ha sigut del règim, tot i que sí que va tindre un càrrec mitjanament important en un ministeri". "Per a la societat de les Borges, ha aportat beneficis i en cap moment se'l pot tatxar de tindre una actitud propera al règim franquista", va concloure. Per Mir, la situació és “totalment diferent” a la dels carrers d’alcaldes franquistes a la ciutat de Lleida.

Uns minuts abans, al programa es va emetre un fragment d’una intervenció de l’historiador borgenc Marc Macià, en què explicava com Ildefons Güell, mort el 1941, “havia donat suport al primer Franquisme i havia participat en actes de celebració de l’aniversari de les tropes d’ocupació i en diverses institucions del règim”. El general Güell també té un carrer dedicat a Cervera, ciutat on es va casar, i l’Ajuntament de la capital de la Segarra va anunciar la primavera passada que en substituïria el nom, al considerar-lo “un dels casos més evidents” de vinculació a dictadures, deia l’alcalde, Ramon Royes (PDeCAT).

En una altra tertúlia, en aquest cas a LleidaTV, l'exalcalde i ara senador per ERC Miquel Àngel Estradé també es va referir al cas i sobre les persones que van ocupar càrrecs durant el Franquisme va instar a diferenciar entre biografies, "és a dir, entre els que van ser autèntics repressors, que van cometre arbitrarietats, crims i abusos i els que no". Sobre les primeres, "si hi ha un consens prou ampli per treure'ls el nom es mereixen que se'ls tregui", va dir Estradé. Sobre les segones, l'exalcalde republicà admet que "es poden considerar còmplices passius del Franquisme però aquí entrem a judicis ètics i morals que pot fer cadascú" i es va referir al cas de Jaume Segarra, de qui va afirmar que "la majoria de borgencs en guarden bon record i no ens consta que hagués comès cap d'aquestes arbitrarietats ni hagués participat en cap causa contra ningú", per la qual cosa no creu oportú retirar-ne l'homenatge.