Purgatori, el celler que l'empresa Torres ha estat construint des de finals del 2016 al mas de l'Aranyó [v. SomGarrigues, núm. 428], ja és una realitat i el vi que surt de la finca, anomenat també Purgatori, s'elaborarà per primera vegada íntegrament a aquestes instal·lacions situades entre les Borges, Juneda i Castelldans. El celler s'ha erigit en un espai de 1.800 m2 adjacent a l'antic mas, uns metres enfonsat en el terreny per no sobrepassar l'edifici històric, i per al qual s'han utilitzat materials nobles com el pi negre del Pirineu i la pedra de Vinaixa. Disposa de 46 tines de diferents mides per a la fermentació del vi, algunes fetes amb formigó i una barreja de terra de la mateixa finca. "És un material molt més viu i interactua amb el vi", explica l'enòleg en cap, Josep Sabarich.
El celler compta també amb una sala d'envelliment amb capacitat per a 400 bótes, a més d'una zona de visites i tastos als baixos del mas, que s'han rehabilitat. Completa el conjunt l'acondicionament del pati, on s'ha creat una llarga font ornamental al centre.
Un únic vi
El mas de l'Aranyó forma part d'una finca de 870 hectàrees, la majoria dins l'Espai d'Interès Natural dels Bessons, que la família Torres va comprar el 1999. D'aquestes, unes 200 estan conreades amb vinya, bàsicament de les varietats garnatxa, carinyena i syrah, amb certificació ecològica. D'aquí en surt un sol vi, el Purgatori, que va néixer amb l'anyada de 2012, i la intenció és continuar fent-ho així. "Són vinyes de rendiment baix, en un clima extrem de secà i gran contrast tèrmic, unes condicions per fer un vi especial, singular, que representi el terreny", explica Miquel Torres, cinquena generació d'aquesta família penedesenca. Fins ara, Purgatori s'elaborava en un espai llogat i l'any passat en van sortir unes 40.000 ampolles, previ pas d'entre 15 i 18 mesos en bóta de roure. És l'únic vi de Torres inclòs dins la DO Costers del Segre i aquest any se n'espera una xifra similar.
(foto: J. Elias)
Camp de proves
Una part de la finca està conreada amb una varietat poc coneguda, la gonfaus, una de les que practicament van desaparèixer a finals del segle XIX amb la devastació de la fil·loxera. Fa anys, Torres va iniciar una recerca i recuperació de varietats ancestrals, unes 50, de les quals sis es considera que tenen "un gran interès enològic" per a l'empresa, i van ser presentades per primera vegada en públic el gener de 2017 en un congrès a Madrid. Fa un parell de mesos se'n va oferir un tast inèdit al saló Alimentaria, de Barcelona. Gonfaus és una d'aquestes i es planta a l'Aranyó, on "s'ha adaptat molt bé", diu Sabarich. És una varietat de cicle curt i molt poc productiva (uns 1.500 kg/ha), que resisteix molt bé les altes temperatures i la manca d'aigua i de la qual en surt un vi amb una marcada acidesa.
(foto: J. Elias)
La finca està connectada al Segarra-Garrigues però només s'hi vol recórrer en casos extrems de sequera. Aquestes condicions fan que Torres hi vegi un futur de cara al canvi climàtic -que està estudiant amb l'IRTA- i la possible elaboració d'un vi de gamma molt alta. De moment, ja té l'aval de Costers del Segre. D'altra banda, destaca també una plantada experimental, nova d'enguany, de "vinya socialitzada", és a dir, de diferents varietats juntes, una mena de cupatge sobre el terreny amb què es vol veure el comportament de les plantes entre elles.
Setè celler a les Garrigues
Amb l'obertura de Purgatori, la comarca compta ara amb set cellers, ubicats a la Pobla de Cérvoles (2), el Vilosell, l'Albagés, Fulleda i Arbeca. Gràcies a la climatologia de la zona, amb hiverns molt freds i estius secs, la probabilitat de malalties de la vinya es minimitza i, per tant, els tractaments fitosanitaris, de manera que hi predomina la producció ecològica.
Joan Farré, de veure desaparèixer la vinya a cuidar-se de la seva recuperació
(foto: F. Florensa)
De la viticultura als terrenys del mas de l'Aranyó n'hi ha rastres des de milers d'anys enrere. És el 1770, però, que es construeix el primer dels edificis que hi ha actualment, el més baix. Junt amb Miravall, pertanyia a l'abadia de Montserrat, com acredita l'escut de la llinda, i 10 anys després s'hi va aixecar el segon, més alt i més noble, també pertanyent a Montserrat. Hi vivien monjos, que hi eren enviats probablement com a càstig, d'aquí que es conegués també com el mas dels Desterrats o del Purgatori. Els monjos hi conreaven la terra i proveïen la diòcesi d'aliments. De vinya en va haver fins l'any 1987, quan es va arrencar tota.
Amb la desamortització del segle XIX, la propietat va passar a mans de la família Carreras, de Barcelona. Als anys 40 del segle XX en va ser propietari l'advocat -també barceloní- Francesc Figuerola, que hi tenia com a masover el borgenc Joan Farré. A aquest el va succeir el fill i, després, el nét, Joan Farré, avui encarregat de la finca, on treballen 15 persones fixes i, puntualment, unes 70. Va passar la infància i l'adolescència a l'Aranyó i va veure, per tant, la desaparició de la vinya. Des del 1999, amb l'arribada de Torres, el Joan ha vist com els ceps tornaven a ser els protagonistes de l'entorn, primer amb una tongada a principis dels 2000 d'un centenar d'hectàrees i, avui, amb quasi 200, repartides en tres nivells, sent el més alt a 550 metres, al peu del turó dels Bessons.
