FAUNA

Alerta per la possible arribada de la mixomatosi a la llebre

Aquest estiu hi ha hagut un brot de mortalitat a algunes parts d'Espanya. Els Agents Rurals no n'han detectat casos a les Garrigues però demanen als caçadors que si en troben amb els símptomes els avisin.

(foto: Tim Felce)

La malaltia de la mixomatosi, fins ara comuna en conills, està afectant per primera vegada i de manera significativa la llebre ibèrica, fins al punt que al juliol d’enguany es va observar una elevada mortalitat d’exemplars a la península. Els primers casos es van detectar a Andalusia i, posteriorment, n’hi ha hagut a zones de Castella-la Manxa i Madrid. A les Garrigues, els Agents Rurals no tenen constància, de moment, que hagi arribat, però han difós una alerta en què demanen la col·laboració dels caçadors per si en cacen o en troben de mortes amb els símptomes de la malaltia. En cas aquest cas, es demana que s’avisi immediatament al telèfon 935617000 per tal de poder recollir l’animal i ser analitzat.

La crida forma part del protocol conjunt amb la Federació Catalana de Caça per detectar de forma precoç la possible arribada de la malaltia, estudiar-ne les causes i definir les zones afectades per valorar mesures de gestió.

No es transmet a les persones
La mixomatosi és una malaltia vírica que es manifesta amb inflamació de parpelles, morrió i zona ano-genital, i es transmet per contacte directe entre animals o de forma indirecta per puces o mosquits. Això fa que l’època de major incidència sigui l’estiu, però en el cas dels conills es pot observar durant tot l’any. Tot i que no hi ha risc de transmissió a les persones, es recomana manipular els animals malalts o morts amb guants per evitar la propagació del virus.

Introduïda a França
Aquesta malaltia va ser va ser observada per primera vegada a finals del segle XIX a l’Uruguai i el 1950 es va introduir intencionadament a Austràlia amb la finalitat de controlar la població de conills. El 1952, però, es va introduir il·legalment a França, des d’on es va escampar a la resta d’Europa, on ha provocat episodis de mortalitat de fins al 99% de poblacions de conill, amb conseqüències greus també sobre predadors com el linx ibèric.