El fenomen de les anomenades llistes fantasma, candidatures formades per persones que no tenen cap vincle familiar ni residencial amb el poble on es presenten, sembla que va de baixada o, almenys, no es repeteix amb la magnitud que es va donar a les eleccions municipals de 2015, quan a les Garrigues hi van haver 23 candidatures d’aquest tipus (13 del PSC, 9 del PP i una de CiU). Ara, per als comicis del 26 de maig, n’hi ha 14, majoritàriament del PSC (9) però també del PP (5).
Quant al Partit dels Socialistes de Catalunya, les llistes fantasma són aquesta vegada al Cogul, la Floresta, Fulleda, Granyena, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, els Torms i Alcanó, municipis més petits de 250 habitants i on, per tant, es pot presentar candidatura amb una sola persona, que és la fórmula emprada en tots aquests casos, majoritàriament militants del partit d'altres indrets de Catalunya. Només a les Borges Blanques, Juneda, Arbeca i el Vilosell, les llistes de Candidatura de Progrés, paraigua municipalista del PSC, estan formades per gent del respectius pobles. En el cas de les Borges, que reapareix després de quatre anys d'absència, alguns membres de la llista tampoc tenen relació amb la capital garriguenca.
Pel que fa al Partit Popular, ha presentat llistes fantasma a Aspa, la Floresta, Alcanó, la Pobla i el Vilosell amb el mateix patró que el PSC, una sola persona per poble, que sovint s'ha presentat ja per altres municipis en anteriors eleccions, i en el cas de les Borges, amb una part de la llista formada també per persones sense relació amb el poble. El mateix passa amb Ciutadans, que només ha presentat candidatura a les Borges però encapçalada per una persona de fora i nodrida majoritàriament també per membres aliens al municipi.
El 2015, una de les rareses electorals va ser la formació d'una candidatura de CiU a Fulleda amb militants convergents d'Arbeca, que hi van obtenir una regidora, la coordinadora del partit a la comarca, Lídia Aixalà. Aquesta vegada, però, el PDeCAT no ha repetit la fórmula.
El cas estrany de Sunyer
On sí que l'espai post-convergent ha presentat una candidatura sense cap persona vinculada al poble és a Sunyer, on fins fa uns dies no es preveia que es presentés cap llista de cap partit, tal com va avançar SomGarrigues. Davant d'aquest escenari, Junts per Catalunya hi ha registrat una candidatura de vuit persones, la major part dels quals són de la ciutat de Lleida, com la número u, Bea Obis, que havia estat regidora a la Paeria, o de municipis com Alpicat.
També ERC, amb la fórmula Acord Municipal, ha presentat finalment candidatura a Sunyer, amb la meitat de membres vinculats al poble però l'altra meitat no. Això podria suposar la retirada de la llista de Junts x Catalunya, ja que la condició dels integrants de la llista post-convergent per optar al consistori de Sunyer era que no hi hagués cap altra candidatura i veure's abocats a l'administració municipal per part d'una gestora.
Per què es fan 'llistes fantasma'?
Recórrer a gent de fora del poble per omplir una candidatura respon, bàsicament, a la possibilitat de computar alguns vots escadussers, que acaben sumant per a obtenir llocs de representació als Consells Comarcals i a la Diputació. I és que la composició d'aquestes institucions es fa de forma indirecta, a partir del nombre de vots i del nombre de regidors obtinguts per cada partit polític al conjunt de la comarca i de la demarcació.
