Aquest dilluns 6 d'abril, a la una de la matinada, ha mort a Lleida el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, segons ha confirmat la seva filla Carlota Benet a través d'una piulada a Twitter. Benet i Jornet és considerat un dels renovador del teatre català del segle XX. Va debutar amb 'Una vella, coneguda olor' el 1964, amb què va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra, i des de llavors la seva carrera es va centrar sobretot en el teatre. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals el Premi de la Crítica Serra d'Or, el Premi Nacional de Literatura Catalana de teatre, el Premio Nacional de Teatro, la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013). Benet i Jornet va ser diagnosticat amb Alzheimer i la seva filla li va dedicar el llibre 'Papitu. El somriure sota el bigoti' (Columna). A més de la producció teatral, Benet i Jornet va ser guionista de serials televisius de molt èxit a TV3, com Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d'Ombres i Ventdelplà.
Segons explicava l’escriptor Salvador Giné en un article a SomGarrigues el 2018, Benet i Jornet va estar uns anys enrere "fascinat per les Borges Blanques de començaments del segle XX i tenia en ment fer alguna cosa" sobre aquell poble que llavors era pol d'atracció de productors i comerciants d'oli d'arreu. "Tragí de carros, prostíbuls, baralles, molins d'oli a tota màquina, feixos de bitllets cap aquí i allà, enveges i revenges entre els nous rics i els que van invertit malament els diners... [...] S'imaginen que la sèrie estrella de TV3 hagués estat sobre infidelitats, sang i poder a les Borges?", es preguntava Giné.
I és que la relació de Benet i Jornet amb les Garrigues no venia del no-res, sinó que el dramaturg, nascut el 1940 a Barcelona, hi tenia antecedents familiars. El seu padrí, Josep Benet, el Bep de cal Margarit, era un pagès humil de les Borges Blanques, "dels que penjaven Macià a la capçalera del llit", explicava el mateix Benet i Jornet. Estava casat amb una dona de la Floresta. De fet, afirma que va ser un dels que el 1916 van anar a Madrid amb el tren ple de garriguencs per a presentar l'acta de diputat que Macià es resistia a reeditar. Josep Benet tenia un tros petit, "que no li hauria permès sobreviure", deia el net al llibre autobiogràfic "La catàstrofe de ser un nen" (Ara Llibres, 2014).
Un dels fills de Josep Benet, Pere, va abandonar la terra ("odiava haver de fangar", explicava el dramaturg), als 13 anys va anar a buscar-se la vida a Barcelona, va fer cap a Manresa i es va convertir en comptable. De fet, allí va conèixer el que seria un gran amic de la família, Josep Estivill, comptable, procedent precisament de la Granadella. El pare de Benet i Jornet es casaria amb Concepció Benet, filla d'un metge bastant conegut a l'Hospitalet del Llobregat que havia militat a la CEDA, es relacionava amb la Falange i va ser assassinat pels rojos el 1936. Junts llogarien un pis minúscul a Barcelona, "i allí vam néixer la meva germana Núria i jo", deia Benet i Jornet. "A casa meva, la part Jornet va dominar sobre la part Benet, que era la pobra i la perdedora", deia en una entrevista a la revista L'Avenç el 2007. "Després de la guerra, el clima era de dretes, tamisat per un antifranquisme i un catalanisme del meu pare que no podia evitar".
