El Memorial Democràtic de la Generalitat, en coordinació amb l'Ajuntament de Juneda i el Centre d'Estudis de les Garrigues, té previst fer arribar en els pròxims mesos a aquesta població cinc llambordins stolpersteine, un per a cada un dels junedencs deportats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial. Són cinc dels 119 que el Memorial té previst instal·lar a Catalunya entre el maig i el desembre.
Les stolpersteine són petits cubs de ciment d'uns 10 cm per 10 cm, amb una placa de llautó daurat al capdamunt on hi ha gravades les principals dades de la víctima, com les dates de naixement i de la mort, amb la idea que es col·loquin a la via pública i, a poder ser, davant dels domicilis on aquestes havien viscut, a manera de testimoni i record de les víctimes. Es tracta d'un projecte ideat el 1993 per l'artista alemany Gunter Demnig i que ja compta amb més de 82.000 peces a tot el món.
Ruta junedenca
La instal·lació de les stolpersteine a Juneda feia mesos que es preparava i, finalment, s'havien de col·locar el dissabte 8 de maig. Problemes logístics per part del Memorial Democràtic, però, van obligar a ajornar l'acte, sense que de moment hi hagi nova data. Temps enrere, precisament, l’Ajuntament havia comprat a la família dels germans Reig Barrufet, dos dels junedencs deportats, una petita finca urbana amb la idea d’arranjar-la com a espai de memòria. En aquest sentit, el consistori va redactar un projecte que ara s'adaptarà per vincular-lo als llambordins que es col·locaran davant de les cases on van viure les cinc víctimes. L'espai inclourà un plafó explicatiu i serà l'inici de la ruta memorialística. A part dels germans Antoni i Jaume Reig Barrufet, morts el 1941 a Gusen, camp annex de Mauthausen, les altres víctimes de Juneda eren Francesc Arqués Argilés, Antoni Barrufet Barrufet i Antoni Ferrer Juanós.
Dos anys d'espera
Les gestions amb el Memorial Democràtic, que és qui coordina el projecte stolpersteine a Catalunya, les va començar el Centre d'Estudis de les Garrigues a principis del 2018, amb la idea de posar-ne als diferents pobles de la comarca que tenien alguna de les prop de 50 persones deportades als camps d'extermini. Un cop aprovades mocions a tots els ajuntaments per fer constar formalment el compromís a col·laborar-hi, es preveia rebre els llambordins durant el 2019. Fins llavors, a Ponent, només se n'havia col·locat a la comarca de la Segarra, de manera que les Garrigues seria la segona. El cas és, però, que l'enviament s'ha anat allargant, mentre se n'ha posat a altres llocs del país; de moment, enguany hi haurà aquestes cinc de Juneda, a l'espera que arribin totes les altres de la comarca.
Val a dir que tres dels garriguencs deportats als camps nazis ja tenen una stolpersteine dedicada, però a Sabadell. Són Alexandre Tamarit, del Soleràs, Pelegrí Pelegrí, de Torrebesses i Josep Domènech, de Cervià. Tots tres havien anat a viure a aquesta ciutat abans de la Guerra Civil.
Homenatge a les Borges
D’altra banda, ahir dimecres, 5 de maig, va tenir lloc a les Borges Blanques un acte de record i homenatge a totes les víctimes garriguenques dels camps nazis, organitzat per la Comissió Ciutadana per a la Memòria de les Borges, que ja n’havia convocat altres de similars desl 2015 cap aquí, junt amb el grup feminista Maria Rius i en col·laboració amb l’Espai Macià. L’acte es va fer al passeig del Terrall, davant del monument dedicat a les víctimes que es va erigir l’any 1990. Hi van assistir una cinquantena de persones, entre les quals alguns familiars de persones deportades de les Borges, Juneda, Arbeca i l’Albi. Dins dels mateixos actes, la setmana que ve s’ha programat a l’Espai Macià una xerrada sobre dones deportades als camps nazis, a càrrec de la historiadora Míriam Roma.
