L’editorial Fonoll, de Juneda, ha presentat aquest dimarts les novetats que publicarà en les pròximes setmanes, entre les quals hi ha una novel·la inèdita de Manuel de Pedrolo, titulada “Visita a la senyora Soler”. Aquesta és una de les tres novel·les de l’escriptor que es consideraven perdudes i que durant molts anys va romandre al fons de la censura d’Alcalá de Henares, que fa un any es va digitalitzar. Una altra d’aquestes ja va ser publicada dues vegades i la tercera no s’ha recuperat mai.
L’edició que n’ha preparat Fonoll serà a les llibreries a partir del 24 de febrer i ha anat a cura de la qui va ser comissària de l’Any Pedrolo el 2018, Anna Maria Villalonga, que també n’ha escrit el pròleg. L’obra va ser escrita el 1959 però Pedrolo, conscient que no passaria els filtres de la dictadura, no la va presentar a la censura fins el 1971, quan es considerava que aquests s’havien relaxat. Tot i així, va ser tombada íntegrament i, anys després, l’autor ja no la va voler publicar.
Villalonga ha destacat el fet "extraordinari" de poder publicar una novel·la inèdita de Pedrolo i, a més, poder incloure l'informe de la censura en l'edició. Segons Villalonga, avui dia el tema que tracta la novel·la "fa gràcia" i és agradable de llegir perquè enfoca la dificultat d'accedir al sexe per part d'una noia de 27 anys, que es diu Jordina i té un somni recurrent sobre aquesta qüestió, tant quan està desperta com quan dorm. “El relat té un rerefons de lluita per la llibertat, també la sexual i emocional, en una Barcelona gris de postguerra dominada pel tedi i la rutina”, diu Villalonga.
Abans de “Visita a la senyora Soler”, Fonoll treurà el 3 de febrer el poemari “Un món nou”, el primer d’Eduard Bagur, de temàtica de ciència-ficció, dins de la col·lecció Joan Duch, l’apartat insígnia de Fonoll que ja té més de 60 títols. Al març, i dins de la mateixa col·lecció, sortirà “Utoya”, un poemari contundent, també el primer, de Carla Marco.
També al març es publicarà “El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici del jo”, escrit per Teresa Ibars, just quan es commemoren 100 anys del naixement d’aquest artista polièdric. L'obra és fruit d'anys endreçant l'arxiu de Viladot a casa seva, obrint caixes d'on n'ham sortit documents que mostren “un Viladot no explicat", segons Ibars, que ha destacat que aquesta no és una biografia a l’ús. No és la primera vegada que Fonoll publica Viladot: el 2007 va editar “Orgànic”, un recull de 10 contes escrits el 1992 i inèdits fins al moment, i el 2019 va publicar la novel·la “Cendra”.
D’altra banda, el 3 de març es preveu que surti “Guanyem la llengua. El català durant el franquisme”, en què la periodista Elena Yeste (que ja havia publicat amb Fonoll “Dones que surten del paper”) explica com s’ensenyanva i s’aprenia el català durant la dictadura, a partir d’una vintena d’entrevistes fetes per a una investigació al magazín La Mira. De fet, l’obra serà la tercera de la nova col·lecció de Fonoll amb La Mira.
Finalment, fora de col·lecció, l’editorial junedenca també és l’encarregada de publicar, el 31 de març, “Un país dolç. Una història de la fruita a Catalunya”, un repàs de part del sector de la fruita dolça escrit pel periodista Jaume Barrull i amb fotografies de Carles Rabadà.
