EDUCACIÓ
- Redacció / Alcanó , Alfés , Castelldans , El Soleràs , L'Albi , La Granadella , Les Borges Blanques , Llardecans , Maials , Sunyer , Torrebesses , Torregrossa

Seguiment parcial en la primera jornada de la vaga escolar

Els equips de les escoles més petites no es van poder sumar a la vaga a causa d’un serveis mínims que, en alguns casos, consideren abusius. Els dos instituts públics van signar un memorial de greuges compartit amb els centres de la província.

Accés a l'Institut Josep Vallverdú ahir al matí (Foto: Ins Josep Vallverdú))

La primera jornada de vaga unitària del sector de l’educació es va saldar ahir a les Garrigues amb un seguiment parcial a primària. A l’escola La Bassa de Torregrossa o a Otogesa de Maials, per exemple, els centres van obrir amb serveis mínims, i al col·legi Joan XXIII de les Borges Blanques només hi van anar 8 de 30 mestres i menys de la meitat dels alumnes habituals. Per altra banda, també hi va haver escoles en què no hi va haver mobilització. A l’Espígol de Juncosa o a l’escola de la Granadella es va treballar amb normalitat, com també a l’escola El Timorell de Castelldans, mentre que als Aubis de l’Albi o al Soleràs el seguiment va ser minoritari.  

Més enllà d’això, la jornada d’ahir va evidenciar la situació amb què es troben les escoles més petites, com les que formen part de la ZER l’Eral (Alcanó, Alfés, Sarroca, Sunyer i Torrebesses), on només hi ha dues classes, la dels petits i la dels grans, i els serveis mínims van fer impossible la vaga. La professora de l’escola d’Alfés, Anna Campanera, parla de “serveis mínims més que abusius”, ja que aquests centres tenen dues docents de forma habitual, una de les quals amb funció directiva, i el decret de serveis mínims estableix que hi havia d’haver una figura de l’equip directiu i un mestre per cada tres aules, cosa que, a la pràctica, deixa la plantilla igual que en una jornada ordinària i, per tant, no permet que els equips d’aquests centres es puguin mobilitzar.  

Sílvia Escolà, mestra de l’escola La Dula d’Alcanó i directora de la ZER l’Eral se suma al parer de Campanera. “Donem suport a la vaga i estem presents”, diu, però creu que caldria que els serveis mínims es fixessin d’una altra manera. Així mateix pensa Yolanda Hernández, directora de la ZER l’Oliver, formada per les escoles de Maials i de Llardecans. Per Hernández, els serveis mínims als centres rurals són “més elevats del que realment seria necessari” i això invisibilitza la voluntat dels docents a l’hora de fer vaga. 

Anna Campanera i Sílvia Escolà, des de la ZER l’Eral, afegeixen a les reivindicacions de la vaga les realitats específiques del món rural i assenyalen, entre altres, un finançament anual insuficient i la manca de suports al transport escolar quan s’han de fer sortides culturals.


Educació secundària

L’Institut Josep Vallverdú, de les Borges Blanques, es va aturar ahir per complet a causa del seguiment majoritari de la vaga per part del claustre. Només 13 docents van acudir al centre per complir amb els serveis mínims. La directora, Núria Sabaté, apunta que la resposta d’ahir “no s’havia vist mai”, tot i que també té dubtes sobre si es mantindrà la mateixa intensitat al llarg dels cinc dies de protesta que hi ha convocats. 

A l’Institut l’Olivera, de la Granadella, el seguiment va ser parcial. Un terç dels professors van fer vaga. El director, Joan Puig, ressalta entre les causes de la vaga la suma de l’estrés i el cansament provocat pels últims dos anys de Covid-19 als instituts i les “propostes poc ben comunicades” per part del Departament.  

Les direccions dels dos instituts públics de la comarca van signar un memorial de greuges compartit amb els centres de secundària de Ponent i del Pirineu dirigit al delegat d’Educació a Lleida. S’hi assenyalen, entre altres, la mala comunicació del Departament a l’hora d’informar dels canvis, les problemàtiques del calendari, els canvis en el currículum d’ESO i Batxillerat, la manca de recursos i les necessitats de personal. 

Per Núria Sabaté, “el més greu són els currículums”. La publicació d’un esborrany en què, per exemple, a ESO s’eliminava l’optativa de Filosofia a quart curs, es feia la religió obligatòria en l’oferta lectiva i no hi havia una assignatura alternativa, o la falta d’informació sobre el currículum a Batxillerat i, en conseqüència, sobre com organitzar les plantilles, són dels elements més crítics de l’actuació del Departament en opinió de Sabaté. 


Educació concertada

El Col·legi Mare de Déu de Montserrat, de les Borges, l’únic concertat de la comarca, també va registrar un alt seguiment de la vaga en el primer dia. Els sindicats van cridar a una vaga de dos dies en aquest tipus de centres.