L'escriptor i professor Josep Vallverdú va morir ahir a l'edat de 103 anys. Va viure durant vint anys a Puiggròs, mentre feia de professor al Col·legi Mare de Déu de Montserrat i a l'Institut de Secundària de les Borges Blanques, que posteriorment adoptaria el seu nom. És un referent de la literatura infantil i juvenil en català. A més a més, deixa una ingent obra literària - més de 300 títols publicats- entre novel·les, memòries, viatges, contes, traduccions, poesia i fins i tot teatre.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000), i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2022).
L'any 2023 es va celebrar la commemoració del centenari del seu naixement, amb nombroses activitats per tot el país, entre els quals moltes a la comarca. Entre aquestes, Òmnium Cultural va organitzar un gran homenatge a la plaça de l'U d'Octubre de les Borges Blanques sota el títol Mestratge i poesia.
L'Ajuntament de les Borges ha decretat un dia de dol oficial per la mort de Vallverdú, fill adoptiu del municipi.
Tènue fil als Omellons
Josep Vallverdú i Aixalà va néixer a la ciutat de Lleida el 9 de juliol de 1923, fill de Pep Vallverdú i de Pilar Aixalà. Ell era originari de Sant Martí de Maldà i ella, dels Omellons. També tenia antics parents a les Borges. La família de Pilar, però, va decidir marxar cap a la capital del Segrià. El poble de la mare no havia sigut un lloc d’experiències vitals en la infància de Vallverdú i no ho seria en endavant. Tot i que no era nostàlgic, com explicava la comissària del centenari Carme Vidalhuguet, tenia molt present aquest vincle familiar.
Estima per les Garrigues
L'escriptor va viure a Lleida, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Sant Martí de Maldà, Puiggròs, l'Espluga de Francolí i Balaguer. En una entrevista de 2022 en aquest periòdic reconeixia que les Garrigues era una de les comarques que més li agradava. Va viure a Puiggròs durant l'inici de la Guerra Civil i després s'hi va establir de 1968 a 1988, el temps que va exercir com a docent a les Borges Blanques.
Tot i que explicava que havia fet vida "com si fóssim uns estiuejants" i que no s'havia integrat al cent per cent a la vida social de Puiggròs, l'hemeroteca recull la seva participació activa en xerrades, actes culturals i altres esdeveniments en molts altres pobles de la comarca. Així mateix, va ser partícip d'algunes entitats i i les seves propostes. Per exemple, va col·laborar amb Talma, llavors Apromi, en el seu naixement. També va escriure al periòdic SomGarrigues els primers anys de la capçalera.
El Rovelló, el seu personatge més popular, de va néixer de la vida a Puiggròs, inspirat en un gos petaner d'aquella població.
A més de les nombroses cites i mencions a les Garrigues i el seu paisatge en l'obra literària, també va ser autor de l'himne oficial de la comarca, L'Oliver de les Garrigues, que es va presentar en el marc de la Fira de l'Oli de les Borges el 2003. El 2015 donava part del seu fons bibliogràfic i documental a l'Espai Macià.
La tardor del 2022, les Borges Blanques el va nomenar fill adoptiu. L'estiu de 2023 també ho va fer Puiggròs. Ja ho era amb anterioritat dels municipis de Balaguer i de Sant Martí de Riucorb. A banda, era fill predilecte de Lleida, ja que és on havia nascut.
Centenari amb protagonisme
L'any Vallverdú, el 2023, va servir per publicar novetats bibliogràfiques de l'autor i sobre l'autor, per revisar algunes de les seves obres i per homenatjar-lo arreu de la geografia catalana. A molts dels actes hi va poder assistir en persona.
La direcció del centenari va fer èmfasi en la rellevància de l'autor més enllà de la literatura infantil i juvenil de la qual era referent, per destacar-lo com un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània.
A les Garrigues, a més de l'homenatge a les Borges, també va ser protagonista i pregoner de la Festa Major de Puiggròs, de l'Any 12 de la Vinya dels Artistes del Celler Mas Blanch i Jové i d'altres cites i recitals.
En un escrit de valoració del centenari valorava que "la meva llarga residència a Puiggròs/les Borges produí molta efervescència". I afegia que s'havia sentit "estimat. A les Borges cada visita - i n'he fet diverses - semblava Festa Major".
Retirada de la vida pública
La presentació de la novel·la El retorn de Rovelló, el passat 26 de febrer a l'Arxiu Comarcal de la Noguera, a Balaguer, va servir per anunciar la seva retirada de la vida pública per motius d'edat. Va estar acompanyat de l'equip de la Galera, l'editorial amb la qual ha publicat el gruix de la seva obra, a més de la comissària de l'any commemoratiu del seu centenari, Carme Vidalhuguet.