205 entitats es manifestaran aquest diumenge, 15 de novembre, a Móra d'Ebre (Ribera d’Ebre) contra el que anomenen “política de colonització dels espais rurals”, que inclou el desplegament de projectes d’energies renovables sota el PLATER, les línies de molt alta tensió, les plantes de residus, les centrals de biogàs o les factories de dades per a la intel·ligència artificial.

La mobilització es va anunciar a l’agost i entre les entitats convocants hi ha Assemblea Pagesa, CGT Terres de l'Ebre, GEPEC-EdC, les plataformes Aturem la gigafactoria d'IA i No a la MAT Aragó-Catalunya, Pobles Vius i la Xarxa per una Transició Energètica Justa. També s’hi han adherit l'ANC Terres de l'Ebre, CGT Catalunya, Ecologistes en Acció, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Revoltes de la Terra o Unió de Pagesos. De les Garrigues, la plataforma Aturem la Incineradora també anima a participar-hi i es preveu noliejar un autobús des de les Borges Blanques.

“Amb el pretext d'una transició energètica que no és tal i que l'únic que fa és agregar més fonts d'energia, augmentar el moviment de residus i incrementar el consum global, allò que es promou en el fons és seguir per la via d'un creixement econòmic il·limitat, principal causant de la crisi ecològica i climàtica actual”, diuen els convocants. “Es tracta d'una sortida desesperada que es basa en el consum de territori i on tots els impactes es carreguen sobre les comarques rurals i sobre les seves bases: el sòl agrari, la biodiversistat i la salut i les condicions de vida de les persones que hi habiten”, afegeixen.

La manifestació respon a aquesta visió global, ja que s’agrupen les diferents problemàtiques locals en el que es qualifica d’”atac general”. “La resposta també ha de ser general”, argumenten. D’aquí la varietat d’entitats convocants.

Entre les amanaces que consideren més greus hi ha l’actual avantporjecte de llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental. “És la més agressiva i de més impacte si s'arribés a aprovar”, alerten, “i accentuaria la indefensió davant l'allau de projectes actual i obriria un escenari de política de fets consumats sobre el sòl rústic i natural”. En aquest sentit, assenyalen que l'avantprojecte inclou aspectes “molt greus” com ara la substitució del control públic per certificació privada, el silenci administratiu positiu en matèries sensibles, els informes sectorials privats en substitució d'informes públics, la reducció de l'avaluació ambiental, la limitació de les moratòries urbanístiques, les exempcions per a renovables i biogàs o les restriccions a la participació pública. “Tot això suposa una dimissió clara de les responsabilitats dels governants que dipositen en les iniciatives privades de grans corporacions el futur del país”, conclouen.