Opinió
Marta Alòs

Marta Alòs

El celler Clos Pons

El dia 22 de juny va ser un dia molt important per a la comarca de les Garrigues i, de manera especial, per a la població de l’Albagés. Una tarda esplèndida festejava les oliveres que onejaven al compàs d’un pentagrama voleiant. El paisatge que s’obria davant de tots els assistents vorejava una perfecció que, fins aleshores, creiem que només el paradís en tenia l’exclusivitat. I com la cirereta de tots els pastissos, les vinyes, que rebels davant el poeta s’han entossudit a voler viure lluny del mar, ens donaven la benvinguda a aquell jardí garriguenc. Era un dia de festa, de festa grossa, i potser per això no hi va faltar ningú, ni tan sols la ginesta i l’espígol, l’argelaga i la farigola. Tothom hi era. La família Pons tornava a apostar esforços i diners en la comarca de les Garrigues. I aquesta vegada l’empresa familiar iniciava una nova aventura amb una icona: la producció de vi. Després de diverses generacions de la família Pons en el cultiu de l’olivera i en l’elaboració de l’oli d’oliva, que ha consolidat el Grup Pons com a empresa de referència en el sector, l’ADN que forja els emprenedors els ha empès ha apostar per un nou projecte. I en temps de crisi, “amb la que està caient”, que una empresa catalana emprengui un nou repte ens hauria d’omplir d’orgull. I ho ha volgut fer a partir de les arrels que han bastit les terres garriguenques: una terra seca, amb una pluviometria molt baixa i amb temperatures extremes, però que, gràcies al canal Segarra-Garrigues, ha possibilitat una opció que semblava inabastable. La filosofia de l’empresa en aquesta nova aventura, tanmateix ja carregada d’encerts i èxits, és la vocació d’expressar, en cadascuna de les ampolles de vi, la riquesa sensorial de la comarca. Aquella tarda van ser un bon grapat les persones que van descobrir la bellesa del paisatge garriguenc. Als qui se m’adreçaven posant-me de manifest la descoberta, els deia que potser sí que hi ha al món paisatges meravellosos, però més que el de les Garrigues, sens dubte, no n’hi ha cap. Obrir una ampolla de vi que ha nascut i ha estat creixent a l’ombra d’aquest paisatge ha de ser bo per força. Proveu-los i ja em direu. I n’hi ha per triar: Roc Nu, Alges i Sisquella. Un homenatge a la terra que dóna fruits a dins i a fora. I les xifres d’exportació demostren la qualitat d’un vi nascut en un dels millors racons del món.