Escolto amb insistència, i el dia de la Diada més que mai, que un dels objectius del nostre projecte nacional, com a anhel de ser un nou estat de la Unió Europea, passa per donar-lo a conèixer a Europa i al món. Estratègia, aquesta, segons diuen alguns, per aconseguir aliats que ens ajudin en aquest menester tan gran.

La història ens ha demostrat que mai els catalans hem pogut confiar en els de fora. En diplomàcia internacional el concepte de país amic o aliat no existeix, existeix el concepte d’interessos compartits. Per tant, un cop més, crec fermament que internacionalitzar The Catalan Question no passa d’una mera quimera romàntica.

Convé que no ens enganyem, no és el mateix voler ser un nou Estat, venint d’una situació de buit politicofronterer que voler ser algú pertanyent, encara que sigui a contracor, a un tercer, i més quan aquest tercer té totes les eines legals i coercitives a les seves mans. El dret a decidir i, en el cas que si es fa guanyi el sí, serà una realitat sols amb la nostra ferma voluntat de ser, i com tantes i tantes coses de la vida, hom se sent sol. La unió de tot el poble català, la perseverança i la convicció seran les nostres úniques aliades.