No perdre la serenitat és bo sempre. I no, no ens referim al “procés”, en el qual la serenitat és un valor que pesa a favor del país i que pesarà encara més, perquè evita els errors propis de la precipitació. Una cosa darrere l’altra. Ens referim a l’alliberament del rescat del peatge de l’autopista AP-2, en què les presses poden portar a acceptar o donar per bones mitges solucions o solucions enverinades. Com ara fer una autovia a canvi del nou allargament d’una concessió ultraamortitzada que el conseller Santi Vila va fer públic fa un parell de mesos.
En infraestructures, els mesos es compten per anys i el que puntua és tenir clares les prioritats i no defallir en l’objectiu. En aquest cas, l’objectiu és clar i unànimement compartit –disposar d’una via d’alta capacitat de Lleida a Tarragona i acabar amb la sinistralitat a la N-240–, mentre que la manera de materialitzar-ho genera divisions –rescat del peatge versus construcció d’una autovia nova–. El que no pot generar divisions a hores d’ara és el calendari o la pressa, ja que les dues vies per arribar a l’objectiu són equivalents, en cas d’optar per deixar acabar el contracte o construir la nova carretera: 6 anys, una legislatura i mitja o, el que és el mateix, menys temps que fa que Carod-Rovira va sortir amb l’acudit del referèndum el 2014. De fet, un rescat del peatge es podria fer demà mateix –com efectivament està fent Foment amb algunes autopistes de l’estat–, i tema tancat.
El preu i els costos, ja sabem per activa i per passiva que no són gens equivalents. Per tant, mirem endavant, mirem enrere i no perdem la serenitat. I fem una mica de memòria del que hem dit i hem defensat. Perquè ara resulta que n’hi ha que critiquen el Ministeri de Foment perquè diu que no vol allargar la concessió quan això és exactament el que volíem que digués. I per contra, ens trobem protegint els interessos d’una empresa que defensa el seu negoci, un negoci, a hores d’ara, “obscè” segons paraules d’algun dirigent del mateix Abertis. Una mica de serenitat i una mica de coherència van bé i la gent les aplaudeix.
