El que semblava que podia ser l’anunci d’un nou protocol de gestió del trànsit en episodis de boira intensa ha resultat ser més del mateix: el Servei Català de Trànsit ha vingut a les Garrigues a portar la mateixa solució que ja va aplicar l’any passat: tancar l’autopista AP-2 quan convingui. L’hivern passat, l’anunci de la mesura va aixecar les protestes d’alcaldes i ciutadans a l’entendre, lògicament, que tancar l’autopista només podia agreujar els riscos a la carretera N-240, perquè si una cosa és clara és que el dia que hi ha boira a l’autopista, n’hi ha tanta o més a l’N-240, que encara és orogràficament més fonda.

És molt lloable i legítim emprendre accions per preservar la seguretat de l’autopista, però és del tot inadmissible que aquestes passin per fer més insegura una altra carretera, molt més transitada i amb molts més riscos objectius com l’amplada de la via o les contínues interseccions que hi ha en el seu recorregut. Salvar les estadístiques de sinistralitat d’una empresa concessionària i de multimilionaris beneficis per a una via infrautilitzada i de pagament no pot anar en detriment de la seguretat de milers d’usuaris d’una carretera convencional i de primera necessitat com és la que uneix la comarca amb la ciutat de Lleida.

No s’entén que la mateixa mesura que l’any passat va aixecar les lògiques protestes dels representants del territori, aquesta vegada s’assumeixi com a inevitable. Si un dels objectius compartits per tota la comarca és minimitzar l’accidentalitat de l’N-240, acceptar el que tenen intenció de fer Abertis i el Servei Català de Trànsit és comprar més números perquè en passi alguna.

Ara que hi som a temps, i que falten molts mesos per l’arribada de les boires, potser és hora també de posar seriosament sobre la taula la probable incidència dels fums de la fàbrica d’oliasses en la visibilitat d’aquell fondo de Castelldans. L’afirmació que s’ha fet algun cop sobre l’existència d’un microclima no té cap fonament científic i no es pot tancar un tema com aquest amb aquesta lleugeresa.