Opinió

Editorial

Associacionisme veterà

Que una entitat compleixi 25 anys de vida és tota una fita a celebrar. Aviat està dit, però quasi tothom es pot fer càrrec de què representa poder mantenir viva una associació durant tot aquest temps. En aquest número han coincidit les celebracions del quart de segle de dues: els Amics del Terrall a les Borges i La Banqueta a Juneda, ambdues de referència als respectius municipis.

Van néixer el 1991, una època en què lluitar per la defensa d’uns valors, els que fossin, a través d’una associació, del tipus que fos, era el vehicle habitual, normalitzat i interioritzat, de les inquietuds ciutadanes. Si algú es mullava en alguna cosa, ho feia implicant-se en una associació.

Tot just feia quatre anys de la constitució formal de la comarca de les Garrigues amb les fronteres administratives que coneixem avui i, amb ella, la implantació de diversos organismes institucionals relacionats amb el nou escenari comarcal del país. Eren temps de creació d’estructures, de naixement de noves coses i, no ho oblidem, del famós esperit olímpic que, poc o molt, insuflava un estat d’ànim general de fer coses, així com també de reivindicacions nacionals arran del menysteniment del COI amb la realitat del país que acollia aquells Jocs i pel privilegiat aparador que representava aquella cita mundial. No en va, en la gènesi de l’Ateneu Popular Garriguenc, una entitat que naixeria el 1993, hi havia la lluita de gent del COC (Comitè Olímpic Català).

En aquests 25 anys, podríem dir que el món associatiu ha viscut el seu ascens i el seu descens, els seus moments de màxima esplendor i activitat i els seus pitjors. Pel camí han quedat moltes iniciatives valuoses, lloables, imprescindibles, fruit de desgastos i dinàmiques diverses. Per això és motiu de celebració que hi hagi associacions que aguantin la torxa i, millor encara, amb la bona salut que ho fan els Amics del Terrall i La Banqueta. Està clar que els models de participació han canviat i caldrà adaptar-s’hi però, de moment, celebrem tot el que s’ha aconseguit, que no és poc.