Opinió

Editorial

Transport públic i premsa comarcal

Aquest número fa referència a la crònica situació del transport públic a la comarca que ostenta el trist títol de ser la que té pitjor cobertura de combois de la demarcació. Paradoxalment, és potser la comarca més ben situada atès que, tant per carretera com per ferrocarril és de les que es troben a menor distància, en quilòmetres, de l'àrea metropolitana i de Barcelona. I això perquè constitueix zona de pas natural entre l'interior i el litoral, i per tant també és una de les que concentren un major nombre de vies de comunicació, si no la que més. En canvi, l'opció del transport públic hi resulta marginal per falta d'oferta i de freqüències. SomGarrigues ja va recollir en edicions anteriors el greuge respecte d'altres comarques en relació amb els descomptes que van entrar en vigor, aviat farà 2 anys, a les línies de bus de la resta de territoris de Ponent a excepció de les Garrigues. En aquella ocasió, tot i que aquest mitjà se'n feu ressò, no va transcendir cap queixa per part de les administracions locals. En canvi, estem ben acostumats a llegir i sentir, dia sí, altre també, queixes sobre les deficiències de la línia de tren de Lleida a Manresa. Ha estat una autèntica constant dels darrers anys.

Tot i allò no resoldre's totalment perquè la xarxa de trens tot just es comença a gestionar des de Catalunya -amb la rèmora de tants anys de falta d'inversions-, és evident que la Generalitat ha anat actuant sobre la xarxa pública d'aquelles comarques. És en aquesta lògica que s'hi ha aplicat els descomptes i s'han incrementat les freqüències. Per contra, als mitjans provincials ben just es pot trobar algun esment a la inversemblant situació de les Garrigues. Vet aquí la necessitat de comptar amb mitjans propis i que reflecteixen la visió des del territori i la raó de ser de premsa comarcal. Premsa comarcal, entre altres vocacions, prou honesta per denunciar els problemes com a condició prèvia a resoldre'ls, és clar. No pas premsa comarcal dedicada a pintar una realitat fabulosa, tipus No-Do, que d'aquesta també n'hi ha.