Opinió

Editorial

Indústria a les Garrigues

Sempre que s'ha analitzat els darrers anys, s'ha convingut que les principals potes de l'economia de la comarca orbiten sobre el sector primari i l'agroindústria que s'hi relaciona i sobre una sèrie de serveis que hi són compatibles, englobats al voltant d'allò que anomenem oleoturisme. Això és indubtable. Tanmateix, no és menys veritat que disposar d'un teixit industrial proporcionat a les dimensions de la comarca seria un gran què per assegurar un gruix de llocs de treball que en altres sectors costa d'assolir. Disposar o captar indústria no és gens fàcil, cal tradició industrial, que a les Garrigues escasseja, i cal treballadors, cosa que no és cap obvietat perquè molta indústria descarta zones rurals si requereix abundor de demanda laboral o perfils molt determinats.

Els que no parteixen d'aquesta base (tradició i volum de treballadors) ho poden suplir amb una política de captació d'empreses hiperactiva, que requereix molta constància i topa sovint amb la caducitat dels mandats municipals. Cal, també, unes comunicacions presentables. En això, les Garrigues difereixen molt d'unes zones a unes altres, per bé que una part les té prou dignes (la banda nord i oest i tot un altre sector més quan s'alliberi l'autopista AP-2). I, és clar, cal sòl per ubicar aquesta indústria. Quan falta tot, hom aposta per sòl barat, tant com pugui. Però ni això basta, cal que sigui sòl qualificat, i això tampoc no és fàcil.

No és fàcil qualificar-lo i no s'ha de fer de qualsevol manera ni desproporcionadament amb relació a la mida del poble, com ha passat en algunes ocasions. En tot cas, seguint uns criteris, és bo disposar-ne, per donar sortida a les petites o mitjanes iniciatives locals, que potser serviran per arrencar-los, i sempre tenint un romanent per poder oferir en cas que aparegui la demanda. La història demostra que les iniciatives més fiables i duradores són les que sorgeixen des del territori. Però cal tenir una antena alçada i un trumfo a punt per si s'obre una finestra. I una política de sòl industrial racional i respectuosa amb l'entorn és positiva, per no dir imprescindible.