Opinió

Editorial

Tracjusa, de nou

Com és habitual en aquest tipus d'afers, es comencen a barrejar conceptes i al final no sabem on som. La qüestió és que hi ha un grup de ramaders que, fruit de la seua activitat econòmica, tenen un excedent de purins. La solució que han previst és positiva per a ells, ja que amb la incineració el purí literalment s'esfuma. El problema és que per fer viable aquesta solució preveu cremar residus urbans i industrials de l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb això no sols desapareix el problema per als ramaders sinó que es converteix en un negoci per al gestor de la planta: un 95% de la previsió d'ingressos procedeix dels residus. Per això, en el balanç econòmic, el purí esdevé testimonial i es poden permetre entrar-lo franc. Fins ara, els ramaders pagaven dos euros per metre cúbic.

El cas és que el Pla d'Acció 2015 per a l'economia circular de la UE tanca totalment la porta als tractaments finalistes, és a dir, abocament i incineració. Això no sols vol dir que veta el finançament a aquestes plantes sinó, tant o més greu, implica obstacles al finançament d'altres infraestructures als territoris que aposten per aquests tractaments que reconeix contraris a l'economia circular. Com no pot ser d'altra manera, i en la mateixa línia, la Generalitat preveu equiparar el cànon de la incineració al d'abocament. Com s'explica en aquest número, el fort increment del cànon no convida precisament a optar per vies finalistes.

Per tant, és cert que una part de la comarca té un problema i cal buscar-hi solució. El tema és resoldre'l sense convertir-lo en un problema més gros i que aquest passin a tenir-lo alguns milers de persones. No s'hi val a dir que és una instal·lació innòcua perquè tots els estudis independents acrediten que les dioxines i els furans són perjudicials per a la salut. La ramaderia intensiva és un sector econòmic dinàmic i en creixement, però no pot carregar una externalitat negativa que té -com les tenen altres activitats econòmiques i hi fan front- a les espatlles de la comarca i limitar-se a repetir que no hi ha altra solució.